Com he arribat fins a l'Ovidi


Fa uns dies, navegava buscant blocs literaris i en vaig trobar un on s'hi feia un homenatge a la Maria-Mercè Marçal (http://www.castellsdecartes.blogspot.com/). Aquest lloc em va conduir, al seu torn, a un altre de molt interessant (http://www.musicadepoetes.cat/), un web on s'hi poden escoltar i llegir poesies de grans intèrprets i autors dels Països Catalans. Allí m'hi vaig quedar una bona estona, gaudint de bona música i meravellosa poesia. Entre tants i tants artistes, és d'obligada referència l'Ovidi Montllor. Quan el sents, t'hi enganxes sense voler-ho. S'expressa amb una força sorgida de les profunditats. Té un magnetisme visceral, que et captura; em vaig decidir a fer un salt al YouTube i no puc parar d'escoltar-lo...

Ja sé que, a aquestes alçades del partit, parlar de la revolució que ha suposat internet és d'una redundància que fatiga. Però no me'n puc estar. Sense aquest invent que ens ha transformat la vida, de ben segur que no escoltaria l'Ovidi, perquè no me'l posarien a la ràdio, ni a la televisió. Ni de bon tros, és clar, tindria l'oportunitat de parlar-ne, ni de dir com em posa la pell de gallina la seva veu.

La xarxa és cultura, democràcia, llibertat d'expressió...

Us enllaço amb l'Ovidi i la virtuosa guitarra de Toti Soler, interpretant un poema de Vicent Andrés Estellés, M'aclame a tu:

http://www.youtube.com/watch?v=r6H-qkr9WHg&feature=related

Comentaris

Ricard Garcia ha dit…
Gràcies per l'enllaç, Clara. Salutacions!
30 de juliol del 2008, a les 10:25
Clara Esquena i Freixas ha dit…
De res! Vaig passant pel teu bloc de tant en tant...
30 de juliol del 2008, a les 10:31
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació