Com he arribat fins a l'Ovidi


Fa uns dies, navegava buscant blocs literaris i en vaig trobar un on s'hi feia un homenatge a la Maria-Mercè Marçal (http://www.castellsdecartes.blogspot.com/). Aquest lloc em va conduir, al seu torn, a un altre de molt interessant (http://www.musicadepoetes.cat/), un web on s'hi poden escoltar i llegir poesies de grans intèrprets i autors dels Països Catalans. Allí m'hi vaig quedar una bona estona, gaudint de bona música i meravellosa poesia. Entre tants i tants artistes, és d'obligada referència l'Ovidi Montllor. Quan el sents, t'hi enganxes sense voler-ho. S'expressa amb una força sorgida de les profunditats. Té un magnetisme visceral, que et captura; em vaig decidir a fer un salt al YouTube i no puc parar d'escoltar-lo...

Ja sé que, a aquestes alçades del partit, parlar de la revolució que ha suposat internet és d'una redundància que fatiga. Però no me'n puc estar. Sense aquest invent que ens ha transformat la vida, de ben segur que no escoltaria l'Ovidi, perquè no me'l posarien a la ràdio, ni a la televisió. Ni de bon tros, és clar, tindria l'oportunitat de parlar-ne, ni de dir com em posa la pell de gallina la seva veu.

La xarxa és cultura, democràcia, llibertat d'expressió...

Us enllaço amb l'Ovidi i la virtuosa guitarra de Toti Soler, interpretant un poema de Vicent Andrés Estellés, M'aclame a tu:

http://www.youtube.com/watch?v=r6H-qkr9WHg&feature=related

Comentaris

ricard garcia ha dit…
Gràcies per l'enllaç, Clara. Salutacions!
De res! Vaig passant pel teu bloc de tant en tant...