Rebaixes

Seguint un procés d'associació d'idees, em van venir al cap d'altres lemes demolidors de les rebaixes. Vaig recordar una botiga de les rambles de Girona, de la marca de bosses Mi-Sako. A l'aparador, hi han plantificat el dibuix d'una noia (estil Paris Hilton) que diu als potencials compradors: "Pot ser que sigui un zero a l'esquerra, però ni t'imagines la de zeros que tinc a la dreta". O sigui, que tant se val que siguis una ximpleta radical, que mentre tinguis diners al banc, no passa res, el cas és que puguis comprar el que et roti. Es veu que és el leitmotiv de les celebrities: cap buit, cartera plena i a comprar que el món s'acaba.
Més dura era encara una frase promocional de les rebaixes de la cadena Selfridges, al Regne Unit. A les seves galeries del centre de Manchester, mentre pujaves i baixaves les escales mecàniques, en una tira de tela enorme, hi podies llegir: "I shop, therefore I exist" (Compro, per tant existeixo). Quin disgust no tindria el pobre Descartes, si aixequés el cap!
Vaja, que no sé si són gaire bones les rebaixes en matèria de descomptes, el que si que subestimen, indiscutiblement, és la capacitat intel·lectual dels compradors...
Comentaris
Fins i tot jo, una persona normal i corrent, ara que estic prou be de sou, no em fa tanta il.lusio anar de compres com abans. Tinc mes sabates y vestits pero cada vestit nou no em fa tan feliç com abans. Aixo es dificil de medir perque tampoc es pot comparar una experiencia similar de abans y ara, la memoria de les coses y como ens sentiem canvia, pero tinc la memoria de las meves accions o memorias com si fos en escrit, que pensava, que deia, encara no com em sentia, i puc concluir que em donava mes felicitat abans.
Pero es lamentable el que descrius.