La novel·la de Robert Louis Stevenson "L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde" va fascinar des del moment que es va concebre i ha estat font d'inspiració per a multitud de creacions artístiques. Un dels motius de l'èxit de la història rau en el fet que desenvolupa una tema universal: la lluita entre el bé i el mal. Tal com s'expressa en les teories freudianes, l'eterna tensió entre l'ésser instintiu i el civilitzat. L'allò i el jo. Explicat en termes junguians, ens fa pensar en la difícil relació de l'ésser humà amb la seva ombra, aquella part de la personalitat que tendim a amagar, perquè no volem reconèixer com a pròpia. Tot i que pot prendre una forma més o menys acusada, tots portem un Mr. o una Mrs. Hyde dins nostre. Ens passem bona part de la vida barallant-nos-hi o provant de fer-hi amistat. L'estudi de la psicopatologia ens ensenya que hi ha éssers humans pels quals la relació amb el "monstre" és particularment complicada. Les persones maltractadores, sense anar més lluny, porten aquests dos personatges a flor de pell. Posseeixen un rerefons profundament hostil que habita sota una façana de benevolència. Tanmateix, es tracta d'una doble cara que fascina i atrapa a víctimes ingènues, i no tan ingènues, que hi sucumbeixen irrevocablement. El consum de certes drogues, com ara la cocaïna, exacerba encara més aquesta dualitat enlluernadora. Arriba un punt, però, que el doctor Jekyll acaba per desaparéixer. A mesura que l'addicció va fent camí, s'imposa el miserable Mr. Hyde: la seva solitud, amargor i infinita capacitat destructora.
La novel·la de Robert Louis Stevenson "L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde" va fascinar des del moment que es va concebre i ha estat font d'inspiració per a multitud de creacions artístiques. Un dels motius de l'èxit de la història rau en el fet que desenvolupa una tema universal: la lluita entre el bé i el mal. Tal com s'expressa en les teories freudianes, l'eterna tensió entre l'ésser instintiu i el civilitzat. L'allò i el jo. Explicat en termes junguians, ens fa pensar en la difícil relació de l'ésser humà amb la seva ombra, aquella part de la personalitat que tendim a amagar, perquè no volem reconèixer com a pròpia. Tot i que pot prendre una forma més o menys acusada, tots portem un Mr. o una Mrs. Hyde dins nostre. Ens passem bona part de la vida barallant-nos-hi o provant de fer-hi amistat. L'estudi de la psicopatologia ens ensenya que hi ha éssers humans pels quals la relació amb el "monstre" és particularment complicada. Les persones maltractadores, sense anar més lluny, porten aquests dos personatges a flor de pell. Posseeixen un rerefons profundament hostil que habita sota una façana de benevolència. Tanmateix, es tracta d'una doble cara que fascina i atrapa a víctimes ingènues, i no tan ingènues, que hi sucumbeixen irrevocablement. El consum de certes drogues, com ara la cocaïna, exacerba encara més aquesta dualitat enlluernadora. Arriba un punt, però, que el doctor Jekyll acaba per desaparéixer. A mesura que l'addicció va fent camí, s'imposa el miserable Mr. Hyde: la seva solitud, amargor i infinita capacitat destructora.
Comentaris
he descobert el te bloc per casualita a través del de l'Albert de Torroella. Molt interessant la reflexió del llibre... hi ha coses que maig m'havia plantejat com a filòloga...
El que si que és cert que tot en aqueta vida és dual: bé/mal; cultura/barbàrie; dreta/esquerra; home/dona...
ja aniré passat per aquí!