Total, per un porro...

Fa uns mesos, un estudi portat a terme per l'Observatori Europeu

de les Drogues, revelava que els joves espanyols són els europeus que més substàncies consumeixen. Pel que fa al cannabis, les estadístiques demostraven que, fins un terç dels menors de 18 anys, n'havia fumat alguna vegada.

Entre la gent jove, la percepció del risc que comporta fumar porros és pràcticament nul·la. El seu consum s'ha extès de manera tal que fumar-ne ha passat a formar part dels processos habituals de socialització, tal com passa amb el tabac o l'alcohol. Fins i tot hi ha moviments d'amants incondicionals de la marihuana, que defensen a capa i espasa les seves bondats. Certament, el debat sobre les propietats curatives del cannabis és candent a la nostra societat. Fa poc, la Generalitat ha aprovat un derivat d'aquesta substància com a alternativa per combatre els vòmits i les nàusees provocades per la quimioteràpia. Aquest medicament només es podrà obtenir sota prescripció mèdica i la seva finalitat serà netament terapèutica, fet que s'ha de distingir del seu ús "recreatiu".

El cannabis és una planta que altera el funcionament normal del cervell, degut al seu principi actiu: el THC. Els derivats més habituals són el haixix i la marihuana. A Espanya es consumeix principalment el haixix, que s'elabora a partir de la resina emmagatzemada en les flors de la planta femella, que és premsada fins a formar una pasta compacta de color marró, que coneixem amb el nom de "xocolata". La seva concentració en THC és superior a la de la marihuana, que s'elabora a partir de la trituració de flors, fulles i tiges seques, per la qual cosa pot resultar més tòxica. Es tracta d'un fet que s'hauria de valorar abans de consumir, però que no tothom coneix.

El THC és particularment sol·luble en oli. Per aquest motiu, tendeix a concentrar-se en els teixits grassos de l'organisme, com és el cas del cervell. La vida mitjana del THC és d'una setmana: als set dies del seu consum encara se'n manté sense eliminar el 50%. Així doncs, si el consum és regular, s'afavoreix la seva acumulació.

Tota droga té una cara i una creu. Quan en consumim, assumim aquest risc. En el cas del cannabis, els efectes que es busquen són la relaxació, el riure fàcil o l'estat de "bon rotllo". Cal tenir present, però, que també poden aparéixer efectes indesitjables com crisis d'ansietat, brots psicòtics, pèrdues de memòria, addicció, dificultats per mantenir l'atenció, problemes d'aprenentatge i un llarg etcètera.

Si s'està passant per un període emocional difícil, fumar porros està especialment contraindicat. De la mateixa manera que ho està si es sofreix algun tipus de trastorn mental. Hi ha persones que utilitzen aquesta substància com una mena de "medicació" per calmar el seu malestar. Aquest fet, s'acaba girant en contra i provoca una efecte boomerang, que agreuja el problema inicial. Per suposat, cal tenir en compte que si es barreja amb altres drogues, les probabilitats que hi hagi complicacions es multipliquen de manera alarmant.

Està clar que fumar-se un porro no és equivalent a menjar-se un xiclet. Abans de consumir, val la pena pensar-s'ho. L'autèntica transgressió no es troba en el consum de substàncies sino en el coratge per decidir què és el que més ens convé. Qui té nassos per dir que no?