Un trastorn sexual freqüent entre els homes és la disfunció erèctil. Algunes vegades, els pacients arriben al consultori amb la falsa creença que el membre funciona de manera independent de l'organisme i que el professional serà capaç de reparar-lo, com si es tractés d'un aparell espatllat.
Cal assenyalar que les causes de la disfunció poden ser diverses: consum de substàncies, malalties, crisis de parella, problemes de comunicació, estrès laboral...Seria impossible abordar-ne la complexitat en el missatge d'un blog.
No obstant això, voldria parlar d'un component psicològic que contribueix de manera important en el manteniment del problema: l'obsessió. Per alguns homes, aconseguir una bona erecció és el nucli de la identitat masculina, tot i que aquest fet no sempre és compartit per la parella. Capficar-se en aconseguir l'erecció s'acaba convertint en un aspecte central del trastorn. Abans de realitzar l'acte sexual, l'home pateix una ansietat anticipatòria considerable. Fins i tot n'hi ha que confessen que la por els acompanya al llarg de tot el dia. Quan arriba el moment del sexe, els resulta impossible descentrar l'atenció del símptoma-la incapacitat per tenir l'erecció-la qual cosa provoca una tensió que s'acumula i contribueix a reforçar el cercle viciós. Alguns terapeutes consideren que relaxar-se és fonamental per a recuperar la capacitat erèctil. Per aquest motiu, "recepten" una tècnica paradoxal, aparentment contradictòria, que s'utilitza com a catalitzadora del canvi. S'aconsella a la parella que, sota cap concepte, tingui relacions sexuals durant una setmana, fins que tornin a visitar el professional. Tots dos s'han de comprometre fermament a respectar la pauta de castedat imposada pel psicòleg. Així doncs, els queda rigorosament prohibit qualssevol tipus de contacte físic.
Us imagineu què explica la parella a la propera sessió?
Comentaris