Obsessió per l'erecció

Un trastorn sexual freqüent entre els homes és la disfunció erèctil. Algunes vegades, els pacients arriben al consultori amb la falsa creença que el membre funciona de manera independent de l'organisme i que el professional serà capaç de reparar-lo, com si es tractés d'un aparell espatllat.

Cal assenyalar que les causes de la disfunció poden ser diverses: consum de substàncies, malalties, crisis de parella, problemes de comunicació, estrès laboral...Seria impossible abordar-ne la complexitat en el missatge d'un blog.

No obstant això, voldria parlar d'un component psicològic que contribueix de manera important en el manteniment del problema: l'obsessió. Per alguns homes, aconseguir una bona erecció és el nucli de la identitat masculina, tot i que aquest fet no sempre és compartit per la parella. Capficar-se en aconseguir l'erecció s'acaba convertint en un aspecte central del trastorn. Abans de realitzar l'acte sexual, l'home pateix una ansietat anticipatòria considerable. Fins i tot n'hi ha que confessen que la por els acompanya al llarg de tot el dia. Quan arriba el moment del sexe, els resulta impossible descentrar l'atenció del símptoma-la incapacitat per tenir l'erecció-la qual cosa provoca una tensió que s'acumula i contribueix a reforçar el cercle viciós. Alguns terapeutes consideren que relaxar-se és fonamental per a recuperar la capacitat erèctil. Per aquest motiu, "recepten" una tècnica paradoxal, aparentment contradictòria, que s'utilitza com a catalitzadora del canvi. S'aconsella a la parella que, sota cap concepte, tingui relacions sexuals durant una setmana, fins que tornin a visitar el professional. Tots dos s'han de comprometre fermament a respectar la pauta de castedat imposada pel psicòleg. Així doncs, els queda rigorosament prohibit qualssevol tipus de contacte físic.

Us imagineu què explica la parella a la propera sessió?