Sequera apocalíptica

El transvasament del Segre, el transvasament de l'Ebre, el transvasament del Ter, el transvasament del Roine. Amenaça de sequera per esmorzar dinar i sopar. Batusses pel control de l'aigua. Un bombardeig mediàtic despietat amb la finalitat que estalviem fins a l'última gota. Glopejar després de rentar-se les dents és una irresponsabilitat. Regar el jardí un acte bandàlic. Omplir la piscina un crim imperdonable. Jo em pregunto: ara és l'hora de posar el crit al cel? Fa uns quants anys, del problema de l'aigua no se'n cantava ni gall ni gallina. Mutis per part dels mitjans. I ara, de sobte, ens cau del cel l'amenaça d'una sequera apocalíptica que no ens deixa ni respirar. A l'hora de prevenir, de fer dessalinadores, per exemple, tothom es feia l'orni. Les advertències dels ecologistes eren les paranoies de quatre peluts. És veu que allò de "més val prevenir que curar" no s'entén en el nostre país. Ara no ens queda altre remei que apagar focs, buscar solucions d'emergència i, tot i així, l'únic que presenciem són picabaralles.

Després de la retallada de l'Estatut, les apagades de llum, el caos de rodalies, la vaga de metges, la nova llei d'educació, les queixes per la MAT, les fuites radioactives...s'albira una guerra fraticida pel control de l'aigua. És realment trist. No sé què més ens pot passar. Esperem que els nostres governants, aquesta vegada, tinguin una mica de sentit comú, com sabem, el menys comú dels sentits.