Per què a mi?

La violència psicològica es pot instal·lar en diversos àmbits: parella, família, escola, feina...
Les víctimes de mobbing (assetjament moral a la feina), sovint estan molt desorientades i no comprenen res del que els passa. El seu perfil psicològic acostuma a ser un de molt concret. Es tracta de persones competents, a vegades brillants, que són felices amb el que fan i no els agrada posar-se amb ningú. Solen comunicar-se de manera clara i van amb la veritat per davant; no es senten còmodes amb les confusions i les mentides. Els maltractadors (o maltractadores) laborals viuen com una amenaça totes aquestes virtuts i tard o d'hora se'n voldran deslliurar. Llavors començaran tot un seguit de vexacions que poden agafar formes diverses: ignorància, encàrrec de tasques feixugues, aïllament dels companys i companyes...Tot plegat, s'executa amb la subtilesa que pertoca. El maltractador/a no deixa rastre. És un "delinqüent" que no s'embruta les mans. Vol fer patir però sense que es noti.

Un dels primers passos que haurà de fer la víctima per sortir de l'espiral d'hostilitat és reconèixer amb claredat el procés en el qual està immersa. Quan comença la recuperació, invariablement, sorgeixen les preguntes: "per què a mi?" "com pot ser que hi hagi gent així?"..."no m'ho puc creure..." A una bona persona, sobretot quan és molt jove, li costa comprendre l'existència del mal en els altres. En aquests casos, tinc a mà una faula molt útil, de Juan Eusebio Hartzenbusch, que parla d'un gripau i una cuca de llum:


Brillaba en una floresta
durante la noche sombría
la luciérnaga modesta
que ignoraba que lucía
envidioso de su brillo
cierto sapo que la vió
fue y escupió al gusanillo
veneno que lo mató
¿porqué exclamó falleciente-,
a un desvalido matar?
Y escupiendo nuevamente,
dijo en sapo: “No brillar!”

Comentaris

Anònim ha dit…
hola Clara, gràcies pel post m'ha fet pensar molt en la meva feina

Traducció del blog