Lectures de Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi. Voldria recomanar-vos dues lectures recents que m'han deixat un pòsit per a la reflexió. Com a lectora considero que aquest pòsit és, precisament, el que m'ajuda a distingir una història interessant d'una de banal.
Us vull parlar d'un parell novel·les: Trena de Cendra (Columna), de Carme Guasch i Yume (La Magrana), de J.N. Santaeulàlia.

Trena de Cendra està basada en l'experiència personal de l'autora, que va viure la dolorosa pèrdua del seu marit. Carme Guasch ens fa partícips d'una infància a Figueres, esquitxada pels drames de la guerra civil, i d'una sòlida història d'amor, de la qual neixen tres fills, que es veurà estruncada dramàticament pel tumor cerebral del seu home. L'autora narra com, entre marit i muller, hi apareix la malaltia. Es configura, en sentit metafòric, una trena de cendra. Carme Guasch es pregunta: com és possible que t'hagis mort i jo segueixi visquent? On ets? Em veus com sofreixo? Les seves paraules són senzilles i, tanmateix, profundament sinceres. Com diu Vicenç Villatoro a la contraportada, és un llibre que respira veritat. Crec que pot ser una bona lectura per totes aquelles persones que hagin viscut una experiència semblant o que, si més no, la vulguin comprendre. Al mateix temps, és una novel·la de gran qualitat literària, una obra que ha recuperat Columna, en motiu del desè aniversari de la mort de l'autora.

Pel que fa a Yume, al meu entendre, és la història d'una amistat: entre el narrador, un home realista i escèptic i el seu company de pis, en Jan, un somniador empedreït. És un relat de caràcter universal que se succeeix entre els suggeridors escenaris de Barcelona i Tòquio. A banda dels dos amics, hi ha un tercer personatge cabdal en el desenvolupament de la trama: la Laura, la nòvia d'en Jan, de qui l'amic n'està secretament enamorat. Al principi, sembla que en Jan és un tocat de l'ala, que persegueix l'impossible, i que el company és aquella persona assenyada que té la sort de tenir al seu costat. A mesura que avança la història, però, les coses van canviant i la percepció que té el lector dels personatges es transforma de manera radical. El final em va sorpendre i encara el guardo com un misteri que no he resolt. Un atractiu afegit a la història és que Santaeulàlia, expert en cultura japonesa, ens endinsa en l'apassionant món dels haikús. Us n'escric un dels primers que apareix a la novel·la: Al vell estany/Una granota hi salta/ El so de l'aigua!.

Sigui quina sigui la tria que feu per Sant Jordi, espero que gaudiu de la lectura.
P.D: la il·lustració d'aquest post és de la blocaire Núria Aymà: http://nurisjournal.blogspot.com/.

Comentaris

Anònim ha dit…
molt interesants les recomendacions

Traducció del blog