No em penedeixo de res
Com creieu que valora la gent gran la seva vellesa? La major part d'estudis relacionats amb la qualitat de vida de les persones d'edat (de seixanta-cinc en amunt) han trobat que, malgrat totes les vicissituds, valoren el propi envelliment de manera positiva. Que aquests resultats serveixin per trencar el tòpic que la gent gran pateix de manera dramàtica el fet d'envellir. Que valgui també per reflexionar sobre la inútil cursa contra rellotge que hem iniciat per aturar el pas del temps.
Haig de confessar que jo mateixa em vaig sorprendre d'aquestes conclusions que es troben, de manera consistent, en diverses investigacions realitzades a diferents països del món.
Un dels factors, entre molts altres, que serveix per avaluar l'envelliment està relacionat amb el fet de fer un repàs a la pròpia vida i estar-ne satisfet. Algunes persones que han participat en els estudis confessen que canviarien petites coses del seu passat però, en termes generals, n'estan contentes. Tant dels aspectes positius com dels negatius. Us imagineu arribar a noranta anys i poder dir això?
Us enllaço amb l'Edith Piaf. Je ne regrette rien. Sobren les paraules.
Comentaris