Dotze anys sense tu




Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina. 
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit. 
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca. 
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau. 


Rosa Leveroni
Testament

Entrades populars d'aquest blog

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui

Negació desadaptativa