No abaixem la guàrdia


Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància.
Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals, que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable de la pastilla?
No cal que ho recordi, la Sida és una pandèmia que fa estralls, també a la nostra societat, encara que no obri telenotícies ni ompli portades de diaris. No abaixem la guàrdia, perquè el problema és greu. La Sida continua aquí.

Comentaris

Clidice ha dit…
fa un parell d'anys, a un institut públic del meu poble, van venir a fer una xerrada sobre sexualitat. Van separar nois i noies i als nois se'ls va explicar com posar-se un condó, a les noies com posar-se un tampó!!!!!

Si des dels professionals (mestres, psicòlegs) ja comencem així, no ens ha d'estranyar gens ni gota que el jovent vagi del tot despistat.

No només s'hauria de fer més incidència sobre aquests temes des de l'escola, sinó que fins i tot abans de parlar amb els alumnes no estaria de més fer xerrades pels pares.
La veritat és que hi ha molts pares i mares que viuen a la inòpia i ni s'imaginen què fan els seus fills quan passen per la porta de casa. Amb el tema de la sexualitat, hi ha la creença generalitzada que quan més sexe practiquis més feliç seràs i moltes vegades passa just al contrari. En la meva opinió, s'hauria de vetllar més per les relacions afectives sanes i descentrar el tema de l'educació sexual de la genitalitat. Hi ha molta gent jove que viu el sexe de manera molt superficial.
Miquel Saumell ha dit…
Jo també estic convençut que aquestes coses s’haurien d’enfocar en primer lloc des de l’àmbit familiar. Si després l’escola ha d’acabar d’informar als alumnes o puntualitzar alguna cosa em semblaria perfecte, però el que no es pot fer és donar per bo com passa ara que els pares passin olímpicament dels seus fills en aquests temes tan vitals, i tota la seva tasca quedi limitada a posar un plat a taula i comprar una jaqueta al nen.
El problema és que ara només recollim els resultats d’una educació que va deixar de banda la responsabilitat individual i l’esforç personal. Mala peça al taler!
Hola, Miquel, jo també penso que la família té un pes molt important però s'ha de tenir en compte que les circumstàncies socials (la conciliació de l'horari laboral amb la vida familiar, per exemple) sovint no afavoreixen les relacions pares-fills. Amb això no pretenc excusar la manca de responsabilitat paterna sinó que vull posar de manifest fins a quin punt l'educació dels joves és cosa de tota la societat (encara que la família en sigui la principal responsable).

Traducció del blog