Setze anys d'absència
Penso en el cor Penso en el cor-i en l'orient de la perla encara marina; en el somni que l'endevina i que l'ull massa ric desment. Cap triomf no pesa en el vent i, juntes, al buf que hi declina, s'esborren l'onada divina i l'aventura vehement. ¿D'on venim, que no fos tornada? Com una absurda enamorada, la vida ens fa plorar el passat. ¿On tornem, que no fos naixença? Vivim de mort, i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa. Carles Riba