Titulars

Fa uns dies, llegia el següent titular en un diari: Discapacitats mentals atenen els clients en dos comerços de Manresa . Malgrat que la notícia em va semblar positiva, vaig pensar que hauria estat molt més adequat fer referència a persones amb discapacitat i no pas discapacitats a seques. No es pot definir un ésser humà només en funció de les seves aptituds intel·lectuals, com si la seva vida no estés feta de res més que de limitacions. De fet, no es tracta, ni molt menys, d'un cas aïllat. L'ús del lleguatge en els mitjans sovint és extremadament pejoratiu quan es fa al·lusió als col·lectius més vulnerables.

En referència a la notícia, em va venir al cap, de forma inevitable, el gloriós moment televisiu, al programa Tengo una pregunta para usted, en el qual la jove Izaskun li va preguntar a Zapatero si es compliria el 2% de contractes laborals per a persones amb discapacitat, estipulat legalment. El president va deixar anar un discurset carregat de bones intencions i li va agrair, en to paternalista, l'exemple que havia donat a tots els espanyols. Izaskun no es va deixar amorosir per tan amables paraules; es va mostrar escèptica i li va dir que més tard li entregaria el seu currículum. L'endemà els diaris n'anaven plens. No hi havia cap titular que digués: Síndrome de Down dóna currículum a Zapatero. No. S'estava parlant d'Izaskun. La noia que va tenir el coratge de demanar feina al president.