Quant costa Sant Jordi?


En un dels esquetxos del Crackòvia, el garrepa de Josep Lluís Núñez explicava a Gaspart que compraria la rosa a la seva dona uns dies abans de Sant Jordi, perquè així li resultaria més barateta. Pel que fa al llibre, aniria a buscar-ne un a la biblioteca i demanaria a la Maria Lluïsa que el tornés quan s'acabés el període de préstec. A l'expresident blaugrana, Sant Jordi li sortia molt bé de preu. Núñez ja ens havia delectat amb la seva gasiveria en una altra ocasió, quan havia de comprar la mona per al seu fillol i, finalment, acabava per adquirir mig ou Kinder. El tema és graciós perquè a Núñez li surten els calés per les orelles però, amb la crisi econòmica ¿quanta gent es deu preguntar quant li costarà Sant Jordi? ¿S'haurien de promoure iniciatives menys comercials, per a les persones que no tenen recursos?

Comentaris

Anònim ha dit…
Penso que si pero no tan sols per les persones que no tenen diners tots plegats podriem disfrutar de la vida i de les nostres festes sense estar tot el dia gastant
MartaO.
23 d’abril del 2009, a les 11:31
Clara Esquena i Freixas ha dit…
S'haurien de comprar llibres tot l'any, pel meu gust, Sant Jordi és el pitjor dia per comprar-ne. Segur que molta gent ni se'l llegeix. I si, crec que hauríem d'aprendre a gaudir sense comprar tant, però el sistema econòmic està muntat així...què hi farem!Si no comprem, tot se'n va a l'aigua!
23 d’abril del 2009, a les 18:18
Ramon ha dit…
Cert, pero s'ha de donar vida a tothom... i cadascu amb la seva consciencia. Jo si puc triar, trio la llibreria i la floristeria de sempre, i en temps de crisi mes. Una rosa de paper pot dir mes que una de natural.
23 d’abril del 2009, a les 23:02
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Ramon, he vist que tens un blog molt interessant...crec que passaré a prendre nota d'alguna recepta! Tens tota la raó, s'ha de donar vida a tothom, però tampoc cal dependre d'un sol dia, penso que potenciar el comerç i la cultura és feina de tot l'any... Fins aviat!
24 d’abril del 2009, a les 10:16
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació