La partida




LA PARTIDA


Al Pere Rovira


És la meva tardor, l'edat dels pactes
impossibles, el temps roig del perill
per a homes grans i noies solitàries.
L'edat de l'adulteri i de l'oblit
jugats sense esperança, l'edat freda
de l'última partida amb un mateix.
Cal jugar dur, sense esperar la sort,
perquè no es tracta, ja, d'un joc d'atzar.
És el temps de fer l'últim solitari
amb les cartes marcades pel passat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Contra la criminalització dels escoltadors de veus

Catorze anys d'absència