Oliver Sacks

Pels qui no el conegueu, Oliver Sacks és un neuròleg britànic, autor de l'inoblidable L'home que va confondre la seva dona amb un barret o Despertars (segur que teniu present la pel·lícula homònima, protagonitzada per Robert De Niro i Robin Williams). En el seu darrer llibre, Musicofília, el científic explora la influència que té la música sobre aquest òrgan misteriós i complexe que és el cervell humà. Avui, el Periódico de Catalunya es fa ressò de la publicació de l'obra en el nostre país.
Confesso que sento especial debilitat per aquest metge, científic, narrador i divulgador que fa arribar al gran públic els temes més actuals, inquietants i desafiants de la neurologia, sense perdre mai de vista la vessant humana de la medicina. Sacks explica que després de llegir el brillant neuròleg soviètic A.R. Luria li agrada pensar que en medicina és possible combinar el sentit novel·lístic sobre què és una vida i una persona impactada per una malaltia amb una anàlisi científica del que li està passant. També considera que un dels principals problemes que té actualment la sanitat és la falta de comunicació entre metges i malalts. Per altra banda, Sacks apunta que és necessari que científics i filòsofs trenquin barreres i facin un esforç per compartir la seva saviesa. No puc estar-hi més d'acord. Ens perdem massa experiències i coneixements atrinxerats en les nostres especialitats. Sacks és un professional atípic perquè ens parla de paciència, humilitat, de saber escoltar i de reconèixer la veritat en els altres. Necessitem tant les seves paraules...!

Comentaris

Sense cap mena de dubte, fa falta un gran canvi en la medicina occidental.

P.D.: No sé si coneixeràs altres escriptors com ara bé Elizabeth Kübler-Ross o Deepak Chopra (ambdos metges) que tenen un punt de vista molt diferent al que ens tenen acostumats els metges més pròxims a nosaltres. A més, també vull recomanar-te un llibre que, encara que no l'he acabat de llegir, trobe que et pot ser profitós: Dethfelsen, Thorwald i Dhalke,Rüdiger "La enfermedad como camino".

Salut.
Hola, Carles, conec especialment a la doctora Kübler-Ross. En tot aquest món literari, que connecta medicina amb espiritualitat, t'hi trobes autors de moltes menes. Sempre penso que és bo tenir un "filtre" posat i quedar-te amb aquells coneixements que són profitosos, deixant de banda la palla pseudocientífica. A vegades he tingut ocasió d'escoltar en directe a alguns "gurús" de la psicologia i l'autoajuda i l'experiència ha estat una mica decebedora. Gràcies novament per les teves interessants aportacions.
I tant que sí, de fet, sempre intente tenir el "filtre" posat ja no sols en aquest tema, sinó en qualsevol. De fet, sempre intente posar en marxa la famosa frase: "escolta amb molta atenció però no et cregues res".
Se m'ha oblidat dir-te que els autors de "La enfermedad como camino" són metges ambdos, i un d'ells també psicòleg, raó per la qual no es tracta de palla pseudocientífica.
Carles, m'apunto la frase!
Potser no he utilitzat l'expressió més adequada dient "palla pseudocientífica", em referia a aquells conceptes que no són aprofitables, pel motiu que sigui. No em referia pas als autors que has citat si no a tots aquells que no són prou rigorosos a l'hora d'expressar les seves idees. Realment, es pot utilitzar un paradigma científic i ser molt poc acurat i seriós (es publiquen barbaritats en algunes revistes). La meva opinió és que hi ha autors que parlen de conceptes interessants però fan un ridícul espantós quan es tornen dogmàtics, pretenen que el seu saber sigui universal i rebutgen altres teories o punts de vista que no són els seus.
Ahí sí que et done completament la raó, doncs els dogmes, siguen de la índole que siguen, ja saps que han fet, fan i faran molt de mal en aquest món.

Traducció del blog