La Dansa de la Mort

El proper dijous 9 d'abril, Dijous Sant, en el marc de la processó de Verges, hi podrem veure, un any més, l'ancestral Dansa de la Mort, una tradició que té les seves arrels en el S. XIV i que va sorgir de l'impacte humà provocat pels milions de morts que va causar l'epidèmia de la Pesta Negra. Aquesta dansa macabra, era comú a tota l'Europa occidental i actualment només se'n conserva la de Verges, com una relíquia del nostre passat medieval. Aquests balls, per un costat, tenien una intenció religiosa: recordar que els plaers terrenals són efímers i que cal estar preparat per a morir cristianament. Per altra banda, una dimensió satírica, en posar de manifest que tothom tindrà el mateix final, amb independència de l'edat o de la posició social, pel poder igualador de la mort.
Els cinc esquelets es mouen al so d'un timbal i porten diversos elements simbòlics. Una dalla, que sega la vida, i que duu inscrita una frase en llatí: Nemini Parco, la mort no perdona ningú. Un rellotge, que recorda que la mort és imprevisible. Una bandera del regne de les tenebres, d'on la mort és sobirana i uns recipients amb cendra que ens parlen de la dimensió física del cos. Tot i que la Dansa de la Mort es pot veure com un simple espectacle, el seu significat és profund i connecta amb la naturalesa més intíma de l'ésser humà. En aquestes èpoques de banalitat, val la pena valorar-la perquè, quan mirem la mort a la cara, aprenem a viure amb plenitud.

Comentaris

Traducció del blog