
No ens podíem imaginar que acomiadaríem l'any d'una manera tan sagnant. Davant de la barbàrie, són poques les paraules que serveixin de consol. Del bell mig del caos, ens arriben veus que informen del sofriment del poble palestí, tantes vegades oblidat per la comunitat internacional. Us enllaço amb el bloc d'una mare i periodista palestina, nascuda a Gaza i m'acomiado (només per avui) amb els versos de Miguel Hernández, Para la libertad.
Comentaris