Valències

M'he passat el pont de la Puríssima a València. No la coneixia. Com que no tinc temps ni diners per viatjar a les quimbambes, normalment opto per escapades com aquesta. La veritat és que em passa sovint que, en el meu cap, m'he format una imatge del lloc que visitaré i sempre torno sorpresa de la diferència que hi ha entre el que m'havia figurat i la realitat que em trobo. La impressió de turista que m'he endut cap a casa és de contrastos molt vius. He vist una València provinciana, de casc antic, encisadora, d'orxata amb fartons i botigues de teles. M'ha enlluernat la ciutat de Calatrava, moderníssima, projectada al món, ubicada en un envejable pulmó verd, per on abans hi corria el curs del Túria. Al mateix temps, m'ha sobtat una València sorollosa, caòtica i marginal, aturada en el temps, darrere de l'agradable passeig del litoral. Allà s'hi amunteguen edificis d'una manera gairebé improvisada, aixecats aquí i allà, sense cap vocació de barri. A València es dissimula poc el que passa en tantes ciutats del país. Darrere d'una façana bonica i ben maquillada, s'hi amaguen altres realitats, no tan amables...

Comentaris

Costarossa ha dit…
Ho descrius molt be, es així com em sento moltes vegades pero no sabía descriure-ho (ara no sé si ho he dit bé en catalá pero he intentat :)). També m'agradaría anar a Valencia un día pero de moment no sé si puc. Crec que el meu xicot té moltes memóries de altres temps amb altra persona en Valencia y no sé si vol que torni a aquells temps mentre estigui allí amb mi.
Felicitats pel teu català, millores cada dia! Quan en tinguis ganes, València és un lloc fantàstic per fer una escapada, fins la propera!