Wert i Rigau, com el duo Pimpinela


La Consellera d'Educació, Irene Rigau, ha progonitzat una plantada al seu retrògrad homòleg a Madrid, José Ignacio Wert. És una desavinença real, la seva, o té components d'espectacle interessat? Foto: EFE.

Desgraciadament, el nombre creixent de despropòsits protagonitzats pels nostres pretesos representants polítics provoquen que l'enginy dels ciutadans, a l'hora d'organitzar les protestes, es vagi refinant de forma directament proporcional al disbarat de torn. Si no es crida l'atenció d'una manera intel·ligent i vistosa és probable que la reivindicació quedi ofegada, en l'oceà d'indignació que ens aclapara actualment. L'ull tapat, a l'estil pirata, a esdevingut recentment un trist emblema de protesta contra la brutalitat policial. Les proclames, pancartes, vagues i performances per a denunciar tota mena d'abusos es multipliquen a cada moment. El món educatiu també està a la palestra, dia sí, dia també. Recordo que, per tal de manifestar el seu malestar amb el Govern dels millors, el mes de juny passat, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa tancava el curs escolar amb un butlletí de notes, adreçat a Irene Rigau, en el qual recomanaven vancances indefinides a la Consellera, per tal que reconsiderés la seva actitud tancada al diàleg.

La convergent va assolir un excel·lent en psicomotricitat fina, per la seva impecable habilitat amb les estisores. En canvi, va obtenir un molt deficient, en les àrees de comunicació i relació amb els companys. Els mestres també van haver de cridar l'atenció de la mediocre Irene per la seva propensió a la torticoli o el que és el mateix, la malsana tendència que tenia de copiar descaradament les mesures dictades per Madrid. Les representants sindicals van fer èmfasi en la precarietat laboral dels substituts i els interins. Al mateix temps, van posar damunt la taula l'augment de ràtios a les aules i van alertar de la preocupant pèrdua de recursos que patirien els alumnes amb dificultats, així com les escoles bressol. Ras i curt, feien esment a la progressiva pèrdua de qualitat, que amenaçava seriosament l'ensenyament públic a Catalunya i  ens transportava directament a etapes ben fosques de la nostra desgraciada història.

La popularitat de la catejada alumna Rigau estava per terra, amb els professors i els pares en peu de guerra. Per sort o per desgràcia seva -aneu a saber com acabarà aquest desgavell per a CiU-, no ha calgut que la indisciplinada estudiant fes els deures que li havien encomanat durant les vacances estivals. La cruenta mossegada del Tyrannosaurus Wert l'ha col·locat en una posició ben diferent a la qual es trobava fins fa pocs mesos. Quin ha estat el motiu del canvi d'escenari? Les hemeroteques ens mostren que, quan convé tirar endavant un cop d'estat neoliberal, a banda del pànic que es necessita generar als carrers, una bona invectiva reaccionària sempre distreu l'atenció i resulta profitosa. Com que la llengua és una bona arma llancívola i una altra reforma educativa mareja el personal a base de bé, les protestes s'han redirigit cap a altres objectius. Si voleu impedir un avenç, tireu encara més enrere i veureu com assoliu el vostre propòsit. Llavors convé examinar fotografies com la que il·lustra aquest post, amb una mirada crítica. ¿Són Rigau i Wert un nou duo Pimpinela de la política? ¿Realment, s'odien tant com sembla o estan d'acord en les bases fonamentals de la seva relació? Personalment, m'inclino a pensar que es necessiten l'un a l'altre com l'aire que respiren. Potser són l'enèsima versió de la puta i la Ramoneta. Cada cop més puta i cada cop més Ramoneta.



Comentaris

Traducció del blog