Qui neteja la brutícia dels bancs?


Imatge extreta de Google


Després de vulnerar drets humans a cor què vols, amb total impunitat, els bancs segueixen en l'obstinada línia de voler-se rentar la cara. Fan servir una clàssica estratègia de màrqueting, amb la finalitat de greixar els mecanismes de compensació i neutralització psicològics, tan habituals en el gènere corrupte. Allà on hi ha quelcom realment podrit per camuflar, és habitual comptar amb una legió de famosos acomodats, disposats a atacar la immundícia més resseca, per un bon grapat de calés. Bé, sempre surt alguna estrella abnegada, que assegura que ho ha fet per amor a l'art. Al costat del fotògraf de torn, explica que ha entregat la generosa suma a una coneguda ONG, la qual treballa sense descans per ajudar els pobres, perquè mai no deixin de ser pobres. Ja ho he comentat en altres ocasions: aquesta gent em fa més por que una pedregada. Frega que fregaràs, rasca que rascaràs, proven d'eliminar l'adherida greixina que acumula la màfia bancària, de fa anys i panys, amb el millor dels seus somriures i una xerrameca tan barata que fins i tot faria enrojolar un infant de P-3.  La transideologia és la seva forma de vida. Són la crème de la crème de la societat. Personalment, m'estimaria més la digníssima tasca de netejar lavabos, que la de contribuir a tapar certa porqueria, reflex de la pitjor maldat que pot covar l'ésser humà en l'interior de la seva ànima. Si més no, els excrements, com la mort, ens igualen a tots, rics i pobres.

Passa i signa, tros d'ase -sembla que diguin-, perquè t'ho demana el millor porter del món. O bé: col·labora amb el recapte d'aliments i oblida't de l'estafa de les preferents. T'hem posat la mà a la butxaca i t'hem pres tot allò que bonament hem pogut però has de recordar que cal ser caritatiu, no ho oblidis mai. Hem de ser optimistes, això ho arreglarem entre tots. Sigues un bon cristià i porta'ns el teu menjar, que nosaltres el gestionarem la mar de bé. Quan ja no ens miris, continuarem amb les execucions hipotecàries. Donarem una puntada de peu al cul a aquells ciutadans que no paguen la seva casa. La policia ens hi ajudarà. Repartirà tanta llenya entre els morosos i els seus sequaços, que se'ls passaran les ganes de protestar i clamar per un món més just. Als delinqüents, els abandonarem a sota un pont, més pelats que una rata i després invertirem els seus diners en el comerç d'armes il·legals. Les nostres bombes mataran criatures i massacraran els metges que els han atès sense èxit. Llançades des de moderníssims avions, de ben amunt, enderrocaran escoles i enfonsaran la moral dels mestres, de manera que tampoc tindran esma per ensenyar-los allò que tant els convé saber per a sublevar-se. Envia'ns un sms, sigues generós, que nosaltres ens encarregarem de la misèria que tant hem contribuït a perpetuar. Als amos del banc els donaran premis, els mitjans els afalagaran i els tertulians de sempre els fregaran el cul quan convingui. I a tu, client que confies en nosaltres, et robarem fins al final dels teus dies. Ens assegurarem de fer bona la màxima lampedusiana, no pateixis perquè ni tan sols els rotatius que es fan dir d'esquerres gosaran portar-nos la contrària. Nosaltres els subvencionem. Tingues ben present que tot ha de canviar, entregat ciutadà, perquè res no canviï mai.


Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Molt d'acord, Clara. Des d'un altre punt de vista, aquests xous mediàtics els anomeno "teatralització de la pobresa". Fa temps també en vaig parlar:
http://elradardesarria.blogspot.com/2010/02/la-solidaritat-espectacle.html
Hola, Miquel: totalment d'acord amb el teu post. Ara han canviat les formes, però en el fons estem davant de la mateixa solidaritat hipòcrita i casposa de sempre. Allò que diria el refrany "A Dios rogando y con el mazo dando". Els bancs, que per un costat estafen despietadament els petits estalviadors, després es dediquen a organitzar la recollida d'aliments, sense cap mena de rubor. Em sembla d'un cinisme indescriptible. Si, al damunt, contracten un futbolista milionari per promocionar l'esdeveniment, el mal gust i el "recochineo" esdevenen directament insuportables. Com que ara s'acosten Festes i començarà un xantatge emocional massiu, més val que mantinguem certa distància, si no volem acabar amb un atac d'urticària! Fins aviat!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia