Salt, una oportunitat per la convivència
Aquest matí, he escoltat a la ràdio com dos veïns de Salt posaven de relleu, en el programa de Manel Fuentes, el paper d'un delinqüent multireincident, d'origen magrebí, amb causes obertes amb la justícia, que suposadament estaria movent els fils de les revoltes ocorregudes al municipi, protagonitzades per menors, molts d'ells inimputables per la legislació espanyola. Si fossin certes les acusacions, estaríem davant d'un cas preocupant de manipulació d'adolescents, per agreujar artificialment un clima de crispació ciutadana. Posteriorment, he comprovat la informació en el blog del moviment Anti-Aru de Salt i tot sembla indicar que la seva denúncia està ben fonamentada. És de justícia assenyalar que els testimonis han elogiat l'actuació policial durant els disturbis -l'han qualificat de molt professional- però s'han queixat amargament que no s'hagi posat fil a l'agulla abans per solucionar aquest conflicte d'arrel.
Les primeres preguntes serien: ¿per quin motiu un individu amb aquest historial encara campa al seu aire pel carrer? ¿quin ha estat el paper de l'alcaldessa, Iolanda Pineda, en la prevenció dels aldarulls? Penso que és absolutament necessari escoltar totes les veus implicades. No cal que ho digui jo: és urgent extreure conclusions, per a una resolució efectiva del problema, allunyada del populisme barat i la còmoda banalització.
En la meva modesta opinió, que segurament no serà compartida per tothom, la realitat saltenca és una mostra més de l'actitud laissez faire que s'ha adoptat en diversos consistoris durant molts anys, la qual ha contribuït a malmetre la relació entre els vilatans. Davant de qualsevol queixa, la resposta sempre ha estat la mateixa: aquí no passa res. Happy flower a discreció i que es mengi el marrón un altre. Els abanderats del bonrotllisme són els primers de posar el crit al cel, quan arriben els Anglades i miren treure rèdit partidista al malestar, de la manera més mesquina i covarda possible. A banda de llegir manifestos, potser també s'haurien de preguntar què podrien haver fet ells per evitar la degradació dels barris i la proliferació de la marginació. Em sembla esperançador que les entitats que lluiten contra el racisme posin denúncies a qui escampa la xenofòbia. Sens dubte, és un motiu d'alegria i salut democràtica, aquesta reacció. Això no obstant, insisteixo, s'hauria d'analitzar igualment el paper que han tingut els diversos agents que han contribuït a deixar podrir la situació i han mirat, sistemàticament, cap a una altra banda, quan ha estat hora de resoldre els conflictes latents. En l'afer que ens ocupa, no estem parlant d'una batalla oberta entre autòctons i nouvinguts, sinó entre ciutadans i delinqüents. Al meu entendre, les expressions veïnals són un clam desesperat a favor de la convivència. Potser ja comença a ser hora que s'imposi el sentit comú, per damunt de la frivolitat o les estratègies electoralistes.
Comentaris