Intercanvis quotidians


La prostitució és una activitat que té múltiples cares i cada vegada que s'obre un debat al voltant de la seva regulació, es genera un rebombori considerable. Avui volia fer un petit apunt sobre un tipus d'intercanvi sexual que està més aviat ocult però que forma part de la nostra quotidianitat. Es tracta de l'obtenció de favors laborals o acadèmics a canvi de sexe. Em ve a la memòria el treball de recerca d'un company de doctorat, que estudiava aquest tipus d'intercanvi a Moçambic, en el marc d'una investigació sobre el contagi del VIH (he mirat de trobar-lo a través del Google Acadèmic però no he aconseguit). En aquest estudi, s'explicava amb quina freqüència i naturalitat els joves utilitzaven el sexe com a via per aconseguir determinats objectius, amb els conseqüents problemes de salut. Aquesta realitat, que pot semblar llunyana, també té el seu equivalent en la nostra societat. Som testimonis de sorprenents progressos polítics, empresarials o acadèmics, que s'han assolit a través d'habilitats íntimes, no estrictament necessàries per al càrrec.

Al marge dels judicis ètics o morals que se'n puguin derivar -que trobo poc interessants- estem davant del fet que, un cop més, es menystenen les aptituds intel·lectuals o laborals a favor de qualitats més frívoles, per dir-ho d'alguna manera. Vet aquí que la mediocritat s'obre camí.

Una batalleta estudiantil. Una alumna universitària, preocupada per si aprovarà o no l'assignatura, li pregunta a una altra si també està amoïnada. La segona contesta que gens ni mica: es presentarà al despatx del professor amb un bon escot i assumpte arreglat. Malgrat que no hi hagi relacions explícites, la seducció fa el seu efecte. Totes dues aproven l'assignatura. Una d'elles sense haver obert el llibre.

Comentaris

Clidice ha dit…
i mentre tothom aplaudim aquell que aconsegueix sortir-se'n sense cap esforç i blasmem el que s'esforça, tot seguirà igual. Vivim en una cultura que aplaudeix la barra i menysprea la feina ben feta. Una infusió de meritocràcia, uns quants caps nobles tallats, i una mica més de creure que amb menys també es pot viure no ens anirien gens malament.

Traducció del blog