C.O.B.R.A

Aquest dissabte, el TN de TV3 va emetre un colpidor reportatge de denúncia que recollia el testimoni d'una mare, el fill de la qual es mor de Sida perquè refusa rebre el tractament amb antiretrovirals. El motiu d'aquesta incomprensible actitud que, per altra banda, tenen altres seropositius, és la creença difosa per alguns grups sectaris que el virus de la Sida és un invent i mai no ha estat provada la seva existència. Per altra banda, afirmen que els medicaments que es recepten per a combatre la malaltia són un verí i l'autèntica causa de la mort dels afectats. Segons m'han explicat alguns professionals, són moltes les persones que escullen tractar els seus símptomes només a base de meditació i altres tècniques de medicina alternativa.

Escoltant el testimoni d'aquesta mare, em va venir a la memòria un llibre que vaig llegir sobre el tema. L'editava l'associació C.O.B.R.A i contenia afirmacions sustentades en arguments poc sòlids des del punt de vista científic. Em van semblar que incorrien en contradiccions flagrants. Per exemple: si el VIH no existeix i els fàrmacs són perjudicials, ¿com és possible que hi hagi continents on moren milions de persones infectades, que no reben tractament i en d'altres on hi ha accés als antiretrovirals, la Sida hagi esdevingut una malaltia crònica?
En la meva opinió, aquests col·lectius promouen un missatge perniciós per a la salut perquè fomenten la negació d'una patologia que és mortal, si no es tracta adequadament. D'aquesta manera, dificulten que els afectats iniciïn un procés d'acceptació i aprenguin a conviure amb la mateixa. O que els joves prenguin consciència que s'ha de prevenir, o que les persones que han viscut situacions de risc es facin la prova quan abans millor... No es pot fer res per evitar-ho?

Comentaris

Clidice ha dit…
Potser sí, però en l'espiral on ens hem ficat tots plegats, ja comença a ser complicat. La irresponsabilitat plana per tota la societat i des d'amunt no sembla pas que hi hagi massa interès en allò que se solia dir el "bé comú". Anem tots plegats una mica perduts, ara que ja no hi ha "futur" per la humanitat.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia