Tenim un problema, es diu credibilitat




Comentaris

Clidice ha dit…
credibiliQUÈÈÈÈ? ha arribat un punt en què estic més que convençuda de què els nostres manaires es creuen realment que no ens n'adonem de res. Tenen tants vampirs enganxats al voltant, que els diuen que duen vestit quan van nuus, només per poder succionar la part que els pertoca, que s'acaben creient que el problema som nosaltres, no ells.

Només ens queda, una vegada i una altra, dir-ho i repetir-ho. Tot i que dubto que puguin arribar a tenir cap ombra de dubte: tot allò que va contra ells és una manipulació dels de signe contrari, per tant, menyspreable. Aquesta és la seva màxima. Quanta incultura, quanta falta de respecte, quants polls ressucitats! quanta barra!
18 de novembre del 2009, a les 10:48
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Amb tot aquest cas de Santa Coloma m'he quedat de pedra, fins i tot a Marbella es va dissoldre l'Ajuntament i aquí han apostat pel continuisme. Els mitjans no es fan ressò del malestar dels veïns de Santa Coloma. Aquí no ha passat res.
18 de novembre del 2009, a les 18:58
Miquel Saumell ha dit…
I a banda del que dieu més amunt, que comparteixo, quan veig el blog d’un polític que només té enllaços "dels seus" (és el cas del blog de la flamant senyora alcaldessa) crec que ja diu molt del seu tarannà.
18 de novembre del 2009, a les 19:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Líbia: deu mil morts

Imatge
Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Ob...
Més informació

Orgullosa humiliació

Imatge
La israeliana Eden Abergil ha penjat a Facebook algunes fotos del servei militar Les imatges han causat indignació a Israel. No n'hi ha per menys. La recluta posa en actitud arrogant, un punt seductora, al costat de presoners palestins, que porten els ulls embenats. Després té la gran ocurrència de penjar-les a una xarxa social, tot descrivint aquella etapa com la millor de la seva vida. Malgrat les nombroses diferències que es puguin adduir, he fet una immediata associació d'imatges, l'escena m'ha transportat a la presó d'Abu Ghraib, a l'Iraq. He pensat en la crueltat de la famosa soldat Lynndie . No n'hi havia prou amb torturar, calia deixar-ne constància perquè tothom veiés de què era capaç. Deu ser massa temptador fer exhibició de l'abús. Per un cop a la vida que ens sentim poderosos. Què condueix un ésser humà, aparentment corrent, a comportar-se d'aquesta manera? És la seva estructura de personalitat, de tendència psicopàtica? O és la guerra, q...
Més informació

Pedagogia de l'Holocaust: mai més contra ningú?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...
Més informació