Pobres, bruts, tristos i dissortats


Ens surt la porqueria per les orelles. M'estimo més no reiterar-me amb el cas Millet, més que res perquè tindria tanta feina que no sabria ni per on començar. I tampoc hi vull perdre la salut, no us enganyaré. Només apuntar que em sorprèn la tranquil·litat i resignació amb la qual els cituadans donem per fet que la monumental estafa quedarà impune. Tenim bastant assumit que els lladres de guant blanc són els reis del mambo, en aquest país. Després hi ha el tema dels informes inútils encarregats pel Govern. Una altra qüestió per no dormir. En temps de crisi econòmica, aquestes notícies són com punyalades a l'abdomen.
Quan poses la televisió, t'hi trobes l'alcalde Hereu, fent el paper de la trista figura, al descafeïnat programa d'actualitat 59 segons. La desesperació arriba al paroxisme. El màxim responsable de la capital tira pilotes fora constantment, s'enfada quan li treuen el tema de la prostitució. No dóna respostes solvents als problemes reals, ni sembla importar-li en absolut el descontentament general dels barcelonins. Viu en el seu univers de postal: Visc (a) Barcelona, la millor botiga del món. Els analistes (així és com anomenen als presumptes periodistes) tampoc l'apreten en excés. Ningú li pregunta per Telma Ortiz. Que no s'enfadi, el senyor Hereu.
Abans d'anar a dormir, penso que no han canviat massa les coses d'ençà dels versos d'Espriu. Què hem fet malament, per merèixer tot això?

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Això mateix... si la gent deixes de votar segurament les coses canviarien! jo he votat sempre en blanc!

Seria molt positiu per la salut de la democracia donar un toque als polítics.. per exemple: una manifestació masiva contra la corrupció. Més que res per dir-los: aqui estem! manem nosaltres, el poble! No us passeu! Estem aqui i us estem observant!

Tindre'm que seguir esperant a una revolució ciutadana quan ja la merdà no ens deixi ni respirar...
Almenys aquesta es la meva il.lusió! que arribi un moment que la gent desperti..

Una abraçada! i ànims!
Clidice, David, deu ser que estic baixa de serotonina però no comparteixo la idea que el fet de deixar de votar o fer una manifestació canviï gaire les coses. El que espero és que algú tingui la dignitat (si encara recordem el significat d'aquesta paraula) de depurar reponsabilitats pel cas Palau, els informes inútils... i tot el que no sabem!
En fi, que s'ho facin, nosaltres procurem viure el màxim de tranquils perquè els xoriços de les altes esferes faran com sempre.
Clidice ha dit…
doncs justament aquest és el probema Clar: la deserció de la gent de la vida pública. Tan necessitem un pater familias que decideixi per nosaltres? es digui Alfons, Franco, Pujol, Maragall, Montilla ... sempre hem d'acabar dimitint de ciutadans i permetent que algú decideixi les nostres vides segons el seu propi criteri? tenim allò que permetem, ni més ni menys. Què no és fàcil? quan, en tota la història de la humanitat, ha estat fàcil l'existència? però, és clar, és més còmode estar-se amb una cervesa veient el futbol i queixant-se dels polítics, de l'ensenyament, que anar a alguna assemblea o a una reunió de pares. I així anem: fent-los-hi el joc.
No t'ho nego, la passivitat i el conformisme de la gent ens han conduït allà on som. Tenim el que ens mereixem, ni més ni menys. Sense consciència col·lectiva no anirem enlloc. Jo el que tinc clar és que pots posar el teu gra de sorra però que és inútil predicar en el desert quan ningú t'escolta i tothom posa per davant la comoditat personal al benestar de tots.
Miquel Saumell ha dit…
Crec que sempre es poden fer coses com ara denunciar-ho en públic allà on es pugui, fer pedagogia demanant a la gent que no els voti, i afegint que ara que ja els coneixen si els tornen a votar que no es queixin. La primera vegada et pot agafar despistat però la segona vegada la culpa ja passa a ser del votant, que amb el seu vot esdevé còmplice.
Que el poble es quedi de braços creuats és el que volen els polítics, a ells l’abstenció no els preocupa gens, encara que ens diguin el contrari. Una mentida més, ja no ve d’una!
Si, Miquel, estic completament d'acord amb tu. El problema és que no tothom està disposat a arremangar-se pel bé col·lectiu. La majoria tanca els ulls i tira endavant, com si no hagués passat res.És trist, però és així (almenys tal com jo ho veig).

Traducció del blog