Incubacions i vols xamànics a Manhattan
La novel·la d'Ottessa Moshfegh El meu any de repòs i relaxació m'ha deixat amb un garbuix de sentiments contradictoris que tinc la necessitat d'ordenar. Abans, faig un avís de spoilers . El punt de partida de la història és brillant; l'autora -a la imatge- té ofici i ens regala uns quants personatges inoblidables: paròdies àcides d'éssers humans que es mouen en un entorn devastat per la banalitat, les aparences i la mercantilització de tot el que es belluga. Anem a pams i comencem per la protagonista i narradora: una jove de vint-i-pocs anys, extremadament atractiva i esquerpa, que s'ha quedat òrfena fa poc i treballa en una galeria d'art al barri de Chelsea de Nova York. Té una 'parella intermitent' -o com redimonis es digui-, en Trevor, un home que la utilitza com un mocador de paper i una 'amiga' de la Universitat, la Reva, amb greus problemes de bulímia, a qui rebutja i alhora necessita desesperadament. És l'any 2000 i estem a les
Comentaris
Ara bé, si el que tu insinues és que tal vegada a l’amic Pochettino no el van convidar a compartir finestra, doncs mira, em sembla que no vas massa desencaminada.
Però potser t’has oblidat de que l’Espanyol és només una afició mentre que el Barça és una religió.
Sense anar més lluny, recentment, hem vist imatges del fastuós casament de la filla del senyor Millet, al Palau de la Música... a ningú li va grinyolar la situació?