Rates
Imatge d’una obra de l’artista belga ROA, en un edifici de
Berlin
Ja fa cinquanta-cinc anys que es va publicar per primera vegada la magnífica novel·la Las ratas de Miguel Delibes. L’escriptor vallisoletà, emmordassat en la seva condició de periodistai director del diari El Norte de Castilla, va haver de recórrer a la ficció per mostrar sense subterfugis la precarietat i l’abandó a què es veia abocat el medi rural durant la dictadura franquista, el qual, per postres, havia de batallar contra la duresa tossuda del terreny i els implacables designis de la meteorologia. Aquesta és una denúncia recurrent en la seva obra i encara resulta vigent en els temps actuals, que han pres una deriva salvatge que pocs haurien pogut imaginar.
Només cal recordar notícies recents, com ara les que exposen l'explotació que pateixen els temporers de la província de Lleida, molts dels quals, després de jornades laborals extenuants i pèssimament remunerades, es veuen obligats a dormir al carrer o en campa…
Ja fa cinquanta-cinc anys que es va publicar per primera vegada la magnífica novel·la Las ratas de Miguel Delibes. L’escriptor vallisoletà, emmordassat en la seva condició de periodistai director del diari El Norte de Castilla, va haver de recórrer a la ficció per mostrar sense subterfugis la precarietat i l’abandó a què es veia abocat el medi rural durant la dictadura franquista, el qual, per postres, havia de batallar contra la duresa tossuda del terreny i els implacables designis de la meteorologia. Aquesta és una denúncia recurrent en la seva obra i encara resulta vigent en els temps actuals, que han pres una deriva salvatge que pocs haurien pogut imaginar.
Només cal recordar notícies recents, com ara les que exposen l'explotació que pateixen els temporers de la província de Lleida, molts dels quals, després de jornades laborals extenuants i pèssimament remunerades, es veuen obligats a dormir al carrer o en campa…
Comentaris
Ara bé, si el que tu insinues és que tal vegada a l’amic Pochettino no el van convidar a compartir finestra, doncs mira, em sembla que no vas massa desencaminada.
Però potser t’has oblidat de que l’Espanyol és només una afició mentre que el Barça és una religió.
Sense anar més lluny, recentment, hem vist imatges del fastuós casament de la filla del senyor Millet, al Palau de la Música... a ningú li va grinyolar la situació?