Que no s'apagui aquesta llum
Imatge extreta de l' Australian Journal of Pharmacy Una de les peculiaritats de la crisi de la COVID-19 és que té la facultat de col·locar una lent de cinc-cents augments sobre les infinites crueltats de la màfia neoliberal, que ja causava estralls abans de l'esclat de la pandèmia. Ara les misèries s'han agreujat i posat encara més al descobert. Fa unes setmanes els parlava de com la precarietat assistencial en el camp de la geriatria, derivada de les privatitzacions, constituïa un dels principals factors explicatius de l'elevada mortalitat dels usuaris de les residències. Aleshores esmentava un article sobre la crua realitat coreana publicat a Los Angeles Times . Avui m'agradaria destacar algun dels excel·lents reportatges en què, a més a més, s'ha posat nom i rostre als responsables del profund deteriorament de l'assistència, en aquest cas a Espanya, com el que ha publicat CTXT : Aparcamientos de ancianos S.A . , del qual recomano entus
Comentaris
Ara bé, si el que tu insinues és que tal vegada a l’amic Pochettino no el van convidar a compartir finestra, doncs mira, em sembla que no vas massa desencaminada.
Però potser t’has oblidat de que l’Espanyol és només una afició mentre que el Barça és una religió.
Sense anar més lluny, recentment, hem vist imatges del fastuós casament de la filla del senyor Millet, al Palau de la Música... a ningú li va grinyolar la situació?