Catorze anys d'absència
És no dir-te mai que tot sempre acaba, que la memòria també crema en flames. És no dir-te mai que tot és efímer, em sap greu, però no ens queda cap refugi. I caminem amb la por entre les ungles i caminem amb la pell gratinada de cops, de buits, de sang i de preguntes. És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te perquè tot algun dia sempre marxa. I correm perquè volem viure encara i correm per evitar l’impossible amb les mans ancorades a una terra de submissions, de comiats i de pèrdues. Solament la mort ens conserva en vida. Efímer Aina Torres
Comentaris
Ara bé, si el que tu insinues és que tal vegada a l’amic Pochettino no el van convidar a compartir finestra, doncs mira, em sembla que no vas massa desencaminada.
Però potser t’has oblidat de que l’Espanyol és només una afició mentre que el Barça és una religió.
Sense anar més lluny, recentment, hem vist imatges del fastuós casament de la filla del senyor Millet, al Palau de la Música... a ningú li va grinyolar la situació?