Gràcies pel teu llegat


Quan ens deixen personalitats immenses, m'agrada observar les circumstàncies que les envolten. Miro de trobar-hi algun sentit. Un exercici absurd, potser...

La princesa Diana de Gal·les va morir i poc després ens deixava la Mare Teresa de Calcuta, a qui alguns van definir com la gran amiga de Lady Di. Recentment, la tràgica mort de Michael Jackson ha estat propera a la desaparició de Vicenç Ferrer.

Sota l'enlluernadora aura dels més famosos, alguns éssers humans s'esmunyen de puntentes, no sabem a on.

Diuen que les persones morim tal com hem viscut. La gran Alicia de Larrocha ho va fer discretament. Ens ha dit adéu mentre estàvem immersos en el dolorós escàndol del Palau de la Música. La pianista barcelonina, mai prou valorada en el nostre país, és una llum que ens abandona. Ens hem quedat una mica més orfes, més a les fosques, amb la seva música i la certesa que la cultura pesa més que tota la mediocritat del món. Gràcies pel teu llegat, Alicia.

Comentaris

Traducció del blog