Sobreviure no és delicte


Un grup de manters celebra la seva posada en llibertat. Foto extreta d'Economia digital.


A l'inici del cèlebre Discurs sobre el colonialisme (1955), el poeta i polític martiniquès Aimé Césaire escrivia: "Una civilització que es mostra incapaç de resoldre els problemes que el seu funcionament suscita, és una civilització decadent. Una civilització que decideix tancar els ulls als seus problemes crucials, és una civilització malalta. Una civilització que escamoteja els seus principis, és una civilització moribunda". Les reflexions del pare del concepte de "negritud" són dolorosament necessàries per apropar-se a l'opressió dels africans del S. XXI, encara sota el jou colonial, i a la reacció bàsicament repressora dels europeus davant de la seva presència "incòmoda" perquè la violència i la misèria de la qual escapen no es pot comprendre sense emprar la paraula explotació ni el racisme institucionalitzat que els persegueix sense apel·lar a les arrels de dominació d'un continent en situació d'espoli permanent. Reconèixer-ho no és pas qüestió de "bonisme" sinó de memòria històrica. 

En la meva ignorància, una de les vessants del drama humanitari de la qual em va fer adonar Césaire és la immensa podridura moral del colonitzador i de quina manera la brutalitat se li pot girar en contra. Els sàdics mètodes punitius emprats pel nazisme, per exemple, foren importats des de les colònies però amb la "petita"  diferència que en el primer cas no es generà cap onada de consternació intel·lectual ni col·lectiva per la barbàrie desfermada. La commoció, és clar,  es derivà del fet que el salvatge acarnissament es produís aquell cop entre blancs. Crec que va ser a l'antropòleg Manuel Delgado a qui li vaig sentir comentar en una ocasió que el feixisme no era altra cosa que la cara histèrica del capitalisme. Només era qüestió de temps que la bèstia tornés a ensenyar les dents al Vell Continent.

Si llegim els comentaris motivats arran de la notícia de la mort del manter senegalès Mmame Mbage, en el context d'una persecució policial a Madrid, constatarem com aflora la deixalla racista, acumulada durant segles i que mai no ens ha abandonat.  Aquells que aboquen la seva paraula corrosiva damunt de les víctimes indefenses, potser seran els propers en rebre la mateixa medicina, si és que mai gosen alçar la veu contra les múltiples violències que ens travessen.  I en cas de no fer-ho, de ben segur que els tocarà igualment el rebre perquè la crueltat dels governants ja no discrimina. Que ho preguntin a demòcrates apallissats, independentistes perseguits, comunistes torturats, dones maltractades, pensionistes plomats, humoristes assetjats, rapers empresonats, famílies desnonades...

Com que justament es tracta de solucionar els problemes que el mateix sistema suscita, tal com reclamava Césaire, i no pas d'enquistar-los amb més iniciatives repressores com la Llei d'Estrangeria  o bé la reforma del Codi Penal de 2015, cal escoltar amb atenció les propostes del "sindicat de manters" perquè la seva situació de permanent irregularitat els destrueix a ells i ens envileix una mica més a nosaltres, si romanem de braços creuats davant d'aquest setge permanent a les seves vies de subsistència. Malgrat que nombrosos mitjans segueixin la línia de la criminalització de la pobresa, cal reconèixer que també existeix un modest altaveu per visibilitzar la lluita exemplar dels venedors ambulants. El desembre de l'any passat es va emetre al 30 minuts de TV3 el documental "Plegar la manta", que paga la pena de recuperar avui. Hi vàrem sentir, entre d'altres, el testimoni colpidor dels senegalesos Aziz Faye, Ndeye Fatou i Lamine Sarr, els quals van desmuntar nombrosos tòpics sobre l'activitat comercial al carrer alhora que van obrir una escletxa per a l'esperança amb la seva coratjosa iniciativa. La creació d'una cooperativa i d'una marca col·lectiva pròpia, anomenada top manta, els permeten sortir del bucle de la il·legalitat a què se'ls ha abocat. Enfilem una via civilitzada per afrontar els conflictes dels nostres conveïns perquè tal com exclamen els seus companys i companyes arreu del territori, Sobreviure no és delicte. Ni pels manters ni per ningú.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tertúlia sobre loteria

El Dragon Khan com a metàfora

No abaixem la guàrdia