Les dones tenim la paraula


Il·lustració: Maitena


Una de les reivindicacions presents en el manifest del vuit de març d'enguany, encapçalat pel lema Juntes som més, ha estat la despatologització de les vides, les emocions i les circumstàncies de les dones atès que, tal com s'afirma en el text, la medicalització respon als interessos de les grans empreses i no pas a la salut femenina. S'hi conclou que els nostres processos de vida no han de ser considerats com a malalties. Vaig sospirar alleujada quan vaig escoltar que aquest punt havia estat inclòs en l'escrit perquè el seu impacte en la quotidianitat de les dones és tan profund com a voltes invisible. Em sentia una mica menys sola en la defensa d'un discurs crític, el qual, si bé gaudeix d'un espai propi en el món acadèmic, resulta més aviat marginal en la pràctica clínica. D'aquesta bretxa ja en parlarem en una altre moment.

No és la primera vegada que esmentem la gravetat de la situació exposada en el manifest  feminista però potser en destacaria la llarga llista de queixes subjectives per a les quals no es troben signes clínics i que poden acabar atrapades en la mateixa dinàmica de patologització. Es tracta d'un malestar difús, susceptible d'encabir-se en el calaix de sastre de la "malaltia" de moda, amb totes les conseqüències que això comporta. Tal com recorda la metgessa i psicoanalista Sara Velasco, els anomenats "símptomes somàtics sense causa orgànica" (SSCO) es diagnostiquen sovint com a "fibromiàlgia", "síndrome de fatiga crònica" o bé "còlon irritable", en funció de l'especialista que els tracti: el reumatòleg, el neuròleg o el digestòleg, respectivament, perquè cadascú considera els símptomes que li resulten familiars, tot excloent aquells que no encaixen en la seva especialitat. 

Les persones etiquetades -la majoria dones- corren el risc d'ésser tractades posteriorment amb un perillós còctel d'analgèsics, antidepressius, ansiolítics i/o hipnòtics que, a la llarga, és devastador. Ara que el tema acapara les portades dels diaris, aprofitarem per assenyalar que ja en tenim proves d'aquest deteriorament, en l'origen de la crisi dels opiacis als Estats Units, que no és altre que la recepta  massiva de fàrmacs lucratius com l'Oxycontin. A través d'aquest dramàtic exemple es veu encara més clar fins a quin punt cal valorar els enfocaments que s'allunyin del model biologicista i els seus falsos remeis. La mateixa doctora Velasco, juntament amb altres professionals, han treballat intensament per tal que es tinguin en compte els factors contextuals, subjectius i de gènere en l'àmbit assistencial. El nivell cultural i econòmic, els processos migratoris, la situació laboral, la cura dels fills, la càrrega del treball domèstic, els conflictes de parella, entre d'altres, són imprescindibles per comprendre el malestar de les dones en el món i el seu adequat afrontament. El passat vuit de març va ser un gran dia de recuperació de la paraula manllevada pel discurs biomèdic. Mantinguem-nos unides perquè no ens l'arrabassin la resta de l'any.




 

Comentaris

Traducció del blog

Entrades populars d'aquest blog

Rates

Efecte Streisand?

Despertar-se a la nit, un apunt històric