Al costat del poble gitano


La campanya del 8 d'abril d'enguany, Dia Internacional del Poble Gitano, té com a protagonista una jove que busca un camí que la condueixi cap a una ciutat lliure de prejudicis. Vídeo extret de Youtube. 


El proper 8 d'abril es tornarà a commemorar el dia del Primer Congrés Mundial romaní, celebrat a Londres l'any 1971, en el qual es van escollir la bandera i l'himne del poble gitano. Les iniciatives de sensibilització lligades a la jornada acostumen a tenir un ampli ressò en les xarxes socials i representen un nou pas cap endavant, en l'ardu camí que encara ens queda per recórrer a l'hora de combatre els greus prejudicis que afecten la comunitat caló. 

Fem un breu repàs dels èxits més recents. Potser recordaran com el 2015 corria com la pólvora l'etiqueta #YoNoSoyTrapacero, que contribuïa a desemmascarar la vexatòria definició de la RAE de la paraula "gitano" i que se sintetitzava de manera impactant en aquest vídeo on s'hi expressaven els infants. El 2016 la tornaven a encertar de ple, mitjançant la denúncia dels nefastos productes de teleporqueria que transmeten una visió estereotipada de la seva realitat, que penetra amb força en la societat i es pot visualitzar aquí. Amb "La pregunta de Samuel", l'any 2017, abordaven la necessitat d'incorporar la cultura i la història gitanes al currículum escolar, alhora que avançaven en la consecució d'aquest objectiu. 

A banda de la llengua, els mitjans i l'escola, el camp de l'anomenada salut mental tampoc no està exempt de caure en els mateixos clixés lamentables. De vegades, he constatat amb absoluta estupefacció com alguns professionals pretesament qualificats es llancen a atribuir determinats comportaments -crits, cares llargues, etc.- al fet de pertànyer a la cultura gitana, sense aturar-se a reflexionar sobre allò que succeeix en l'entorn que podria motivar les esmentades conductes. Aquestes atribucions, a banda de ser fal·laces, fomenten una actitud de cinisme i apatia en els educadors i té com a conseqüència l'abandonament o el menyspreu de la persona tractada. Convé recordar que les condicions econòmiques i socials desfavorables que els afecten estan relacionades -això sí que està demostrat- amb una menor esperança de vida i més problemes psicològics i de salut

He tingut la sort que a casa meva sempre s'ha parlat amb afecte dels gitanos. No ha estat pas perquè ens n'hagi convençut cap sensacional campanya mediàtica ni tampoc perquè ens agradi especialment la rumba d'en Peret sinó per l'experiència directa de solidaritat i de bon veïnatge que, com tants altres paios, hem viscut al seu costat. Fem memòria de debò: no permetem que els prejudicis barroers ens embrutin el cor i ens entelin la vista. 



Comentaris

Traducció del blog

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Venim d'on venim