"Sugar Daddies" a Barcelona


Imatge extreta de Collegetimes.com




"As the saying goes, we were once lovers of people and users of things, now we have become lovers of things and users of people"

Comentari publicat per un lector, en aquesta notícia sobre el fenomen "Sugar"


El passat dijous, mentre passejava pel centre comercial l’Illa Diagonal –hi feia temps, tot esperant l’hora d’impartir una xerrada en una biblioteca propera- em va cridar l’atenció un fenomen curiós. Vaig veure-hi diverses parelles separades per una diferència d’edat pronunciadíssima. Les formaven homes que es trobaven en la setantena o la vuitantena i jovenetes que podrien ser perfectament, no ja les seves filles, sinó les seves nétes. Ja havia observat una estampa similar mentre caminava pel carrer, en aquella mateixa zona, però a l’Illa en vaig descobrir unes quantes més i llavors em vaig preguntar seriosament a què podia ser deguda aquella proliferació descontrolada d’ancians de bracet de noies que miraven aparadors. De fet, no cal ser massa llesta per imaginar la mena de vincle que els unia.

En contemplar com un home granadet, de pell bronzejada de solàrium i cabell blanc pentinat cap enrere baixava per les escales mecàniques, al costat d’una atractiva acompanyant, em va venir al cap l’eufemisme que s’empra actualment per  definir els membres d’aquestes inquietants parelles. Res de  “vells verds” ni de “dones prostituïdes”. Aquestes són expressions grolleres, gens adequades per a contextos glamurosos. A ells se’ls ha batejat amb el terme de Sugar Daddies, mentre que a elles se les coneix amb el nom de Sugar Babies. Ambdós formen part del lucratiu univers de les persones que busquen un acord. Els primers són homes acabalats, a la recerca d’una bella i tendra companyia, sense establir, en principi, cap lligam de llarga durada. A elles, per la seva banda, els agrada "ratllar la Visa"  per adquirir tota mena de productes luxosos. Bolsos de Prada, gadgets d’última generació i altres bagatel·les. Algunes també disposen de la pensió mensual que els passa el senyor de la cartera.

Aquesta mina d’or no podia passar desapercebuda de cap manera als “emprenedors” de la xarxa i per això s’han creat pàgines web com SeekingArrangement, la qual també té la seva franquícia virtual en castellà. Es fa difícil no vomitar quan hi navegues, per la quantitat de paraules ampul·loses que s'utilitzen per tal de camuflar el masclisme i la misèria implícites en aquesta emergent realitat.

Segons s’estipula en el contracte tàcit en qüestió no és estrictament necessari que el bescanvi inclogui relacions sexuals –encara que costa de creure que la generositat financera no exigeixi, a curt o llarg termini, cap mena d'intercanvi de fluids-. La recerca d’aquest profitós lligam no és pas marginal en estudiants de tot el món –també hi ha nois que se citen amb homes o dones d'edat avançada-, que han vist com l’estratosfèric preu de les matrícules convertia el fet d’estudiar en una quimera. En veure’s atrapades en la precarietat, present i futura, universitàries d’arreu han optat per aquesta sòrdida alternativa, que proven de maquillar com poden i que els permet sufragar les despeses acadèmiques i de vivenda, alhora que els garanteix la cobertura de tota mena de capricis. De fet, hi ha noies que mantenen cites amb més d’un d’aquests decrèpits mecenes. Allò més esborronador és veure com aquesta situació es normalitza progressivament i la dinàmica prostibulària esdevé quelcom habitual per afrontar les dureses de la vida. Mentre que unes proven de sobreviure i fer-se un lloc en un món despietat, els altres, miserables, exploten la pobresa aliena. Res de nou.

El fenomen dels “Sugar Daddies” reflecteix, al mateix temps, els vincles que estan en voga actualment. No és gens estrany que els psicòlegs escoltem en els consultoris queixes recurrents sobre les decepcions causades per algunes relacions –amoroses, però també familiars o laborals-. En general, les coses van  prou bé mentre un pot vampiritzar sense contemplacions l’altre però quan es gira la truita i és la persona que ajuda la que necessita un cop de mà, llavors les “bones vibracions” del principi s’escolen pel forat de l’aigüera. De manera que, de mica en mica, es va consolidant la idea que les relacions humanes no són altra cosa que transaccions comercials, en les quals cadascuna de les parts, si és que no vol passar per ximpleta, s’ha d’espavilar per extreure de l’altre tot el profit que pugui. Correm el perill d’esdevenir, tal com s’exposa en la frase de l’encapçalament, adoradors de productes i usuaris de persones. Mentre les persones grans desaprenen a guiar assenyadament els joves, aquests es perceben a si mateixos com a simples mercaderies. Si no desemmascarem la crua realitat, difícilment podrem treballar per a canviar-la.






Comentaris

Traducció del blog