Arias Cañete, l'esperança d'Europa (no és broma)




Arias Cañete és un polític de paraula, d'aquells que ja no en queden. Al programa “El Hormiguero” va demostrar que ell també menja iogurts caducats, per afrontar les penúries de la crisi. 


Honestament, no sé què faríem si Arias Cañete desaparegués de la primera línia de la política. M’esgarrifo de pensar que pugui fracassar a les urnes, el proper diumenge. Les primeres eleccions al Parlament europeu, l’any 1979, van registrar una participació ciutadana del 62%, la qual es va desplomar fins a un misèrrim 43%, l’any 2009. Els esforços dels candidats per a convèncer els votants de les bondats democràtiques de la UE, fins ara, han estat debades. Gràcies al nostre galant cavaller, però, les pansides xifres es podrien revifar.

Si a algú li devem la recuperació de l’interès per aquests comicis és a ell. Si hi ha un artífex indiscutible, en l’heroïcitat d’aconseguir que Espanya recuperi el somriure, després d’una penosa agonia, aquest és el representant del Partit Popular. Que tremolin els tuitaires, els humoristes i els columnistes sense idees, si Arias Cañete fa figa. Que es preparin els assessors de campanya d’Elena Valenciano i tota la plana major del PSOE, si el consumidor de iogurts caducats no aixeca el vol. Sense el seu posat bonhomiós i els seus acudits castissos, aquest país seria com un jardí sense flors.

Ni la Troika gosaria parar-li els peus. És natural que ell es temi, aquestes sinceres declaracions que tant li han criticat no tenen res de peculiar. Jo també m’espantaria de la meva superioritat intel·lectual si, davant de les dificultats per tirar endavant el “Plan Hidrológico Nacional”, se m’ocorregués la genialitat d'afirmar que aquest s’ha d’aprovar “por cojones” ¿A qui se li acudiria associar el trasvassament del riu Ebre, amb les gònades masculines? Creieu-me: Sigmund Freud n’hauria pres bona nota. Un estudi acurat de la seva psiquis, faria empal·lidir tota l’obra prèvia del pare de la Psicoanàlisi.

Per si no n’hi hagués hagut prou amb les injúries que li han plogut els darrers dies, l’exministre d’Agricultura s’ha vist forçat a disculpar-se pel seu innocent comentari. Malgrat que ja havia fet notar als ciutadans fins a quin punt permet la presència de dones a la seva vida, ara ha hagut de recordar als ressentits, que la seva mà dreta al Ministeri que dirigia –la seva costella, com aquell qui diu-, Isabel García Tejerina, li ha pres el relleu. ¿Hauria tolerat quelcom semblant, un home masclista? Aquells que el coneixen saben que no. Tota aquesta tropa de desaprensius -les feministes de les aixelles peludes incloses-, que el critiquen  sense coneixement de causa, s’haurien de dutxar amb aigua freda. Aquesta vegada, no seria pas amb el propòsit d’estalviar-la sinó amb la finalitat de netejar-los les idees, de tan brutes com  les tenen. 

Per acabar-ho de rematar, l’oposició –que té masclistes de debò a les seves files-, ha engegat el ventilador. Acusen el pobre Arias Cañete i la seva família de tenir empreses controlades per societats a les Antilles Holandeses i a Costa Rica. Algun periodista també ha aprofitat l'avinentesa per a retreure-li que s'havia embutxacat una morterada de calés durant l'anterior mandat, tot contravenint la legislació vigent sobre la dedicació exclusiva al càrrec que ocupava. Bajanades. Altra vegada: ¿Com podria un home que aconsella les nobles virtuts de la vida espartana -mireu-lo a la foto-, incórrer en el pecat de la cobdícia? Si segueix aquesta pedregada de crítiques, el 25 de maig no votarà ni Rita la cantadora. O encara pitjor: La gent pot tenir l'ocurrència de participar al Multireferèndum. Quan la plebs es posa a pensar, comença a fer bestieses. I això sí que no pot ser. 



Comentaris

Traducció del blog