Toros


No insistiré en el debat de sempre, tortura o cultura. Desfensa dels animals o hispanofòbia. Prohibir o permetre.

Es tracta de drets humans, també. Després de la terrible cornada que ha patit José Tomás, hom es pregunta si val la pena jugar-se la vida davant d'un animal, per més art que et corri per les venes.

Després hi ha el món taurí, en si mateix, tan masclista i recalcitrant.

Divendres passat, vaig escoltar el testimoni corprenedor de Juan Carlos Torreño, a DEC, que va explicar de quina manera el seu apoderat va abusar sexualment d'ell, de manera reiterada. Quan Torreño es va negar a ser víctima de més vexacions, se li van tancar totes les portes. Ell no va ser el primer, ni l'últim, però potser li tallaran les ales al violador, a partir d'ara. Em direu que un plató de televisió no és el lloc més adient per aquesta mena de confessions, i tindreu raó. Amb tot, el noi va ser prou valent com per trencar amb l'enquistada llei del silenci.

No parlo de prohibir, repeteixo, sinó de la necessitat d'una urgent revisió. La dignitat humana també compta.


Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Tot això és un tema escabrós, i a mi em sembla que ho podien haver prohibit fa molts anys, i ja està. Avui ni en parlaríem, i ens semblaria una bestiesa més dels nostres avantpassats, igual com penjar els presos a la plaça major. La comparació no és gratuïta ni meva. Els dos espectacles són germans en la seva història.
Lluís, el tema dels toros sempre desperta moltes susceptibilitats, tant en una banda com a l'altra. La meva opinió és que en aquesta societat hi ha molts aficionats als toros, potser és un moment per revisar la tradició. Si no estic mal informada, a Portugal, per exemple, no es maten els toros a la plaça. Després hi ha el rerefons humà i tots els intríngulis del negoci taurí, que encara són més difícils de canviar... En fi, queda clar que, ara com ara, és una festa anacrònica, sens dubte...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia