Sant Jordi amargant...

-


Comentaris

Unknown ha dit…
Ja saps que nosaltres ens hem sumat. No puc entendre els honors que ha rebut. Però què ha fet aquest personatge a part de donar uns joca a Barcelona? Dit de pas aquesta afriomació que he llegit per aquí i per allà ja és prou significativa. Si els va donar, és qperquè Barcelona no els mereixia. Si no els mereixia i els va donar, tot indica corrupció.

Què estan homenatjant?
23 d’abril del 2010, a les 11:36
Clidice ha dit…
fa dos dies que estic de mal humor i que em moro de la vergonya cada vegada que veig les notícies a la televisió o escolto la ràdio. Aquest dia sempre me'l prenia de festa i en gaudia, avui treballo i estic molt trista. Demà, al meu poble, fem la Consulta per la Independència i em toca estar en una taula. Faré veure que hi ha coses que no existeixen, sinó no podré somriure a ningú.
23 d’abril del 2010, a les 12:04
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Eulàlia, els diaris estrangers destaquen el tarannà corrupte de Samarach, un personatge que permetia irregularitats en el COI i a qui agradava viure envoltat de luxes innecessaris. Probablement, el que s'homenatja és la doble moral, que tant ajuda a mantenir-se en el poder. Al preu que sigui...

Clidice, Sant Jordi és una festa que estimem profundament però no es pot negar que en els darrers anys ha perdut tot el caràcter reivindicatiu i diria que fins i tot literari. Sembla que l'únic que compti sigui vendre llibres i roses i sobretot potenciar els autors de l'star system català. Ahir es va enterrar un franquista amb tots els honors i avui ja sembla que no ha passat res. Potser l'Oasi Català és això, somriure i oblidar!
23 d’abril del 2010, a les 16:40
Lluís Bosch ha dit…
Encara penso i no arribo a cap conclusió: perquè aquests homenatges desaforats al vell falangista i el creador de la corrupció al COI? Sort de Vilaweb i d'altres que ens han posat al dia de la "premsa estrangera", perquè aquí estem fent el paperina i el provincià.

I si Samaranch va crear tanta corrupció... què hem de pensar racionalment sobre el seu ajut per a dur els JJ.OO. a Barcelona?
26 d’abril del 2010, a les 22:08
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Lluís, em penso que no en podem pensar res de bo, encara que dubto que en tinguem gaires detalls, atès que la premsa catalana està dedicada gairebé en cos i ànima a tapar-ho tot!
27 d’abril del 2010, a les 10:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

-
Imatge
 Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homònim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini  i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dècada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, després de dues dècades de presència militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matèria de greu retrocés dels drets de les dones.  Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interès en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del règim talibà pràcticament no ha tingut presència en els grans mitjans de comun...
Més informació

Retrat d'en Quimet

-
Imatge
  En Quimet bateja la Natàlia amb el sobrenom de Colometa , el dia que es coneixen a la plaça del Diamant, un moment simbòlic de la difusió de la identitat de la protagonista.   A la sèrie de TV de l'any 1983 , que és com un grapat de retalls de la novel·la vista de part de fora, Lluís Homar i Sílvia Munt es van posar a la pell dels personatges a qui donà vida literària el geni de Mercè Rodoreda. Compte, que aquest article conté spoilers .  Al pròleg de l'edició de Club Editor Jove que tinc entre les mans, Rodoreda explica que el seu amic Baltasar Porcel, tot i elogiar-li La plaça del Diamant , va dir que la Colometa era una beneita. Potser uns anys enrere hauria estat d'acord amb aquesta observació, però ara coincideixo plenament amb la resposta de l'escriptora: Considero aquesta afirmació, feta a la lleugera, molt equivocada. Veure el món amb ulls d'infant, en un constant meravellament, no és pas ser beneit sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa el que ha de...
Més informació

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

-
Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació