Sant Jordi amargant...



Comentaris

Unknown ha dit…
Ja saps que nosaltres ens hem sumat. No puc entendre els honors que ha rebut. Però què ha fet aquest personatge a part de donar uns joca a Barcelona? Dit de pas aquesta afriomació que he llegit per aquí i per allà ja és prou significativa. Si els va donar, és qperquè Barcelona no els mereixia. Si no els mereixia i els va donar, tot indica corrupció.

Què estan homenatjant?
Clidice ha dit…
fa dos dies que estic de mal humor i que em moro de la vergonya cada vegada que veig les notícies a la televisió o escolto la ràdio. Aquest dia sempre me'l prenia de festa i en gaudia, avui treballo i estic molt trista. Demà, al meu poble, fem la Consulta per la Independència i em toca estar en una taula. Faré veure que hi ha coses que no existeixen, sinó no podré somriure a ningú.
Eulàlia, els diaris estrangers destaquen el tarannà corrupte de Samarach, un personatge que permetia irregularitats en el COI i a qui agradava viure envoltat de luxes innecessaris. Probablement, el que s'homenatja és la doble moral, que tant ajuda a mantenir-se en el poder. Al preu que sigui...

Clidice, Sant Jordi és una festa que estimem profundament però no es pot negar que en els darrers anys ha perdut tot el caràcter reivindicatiu i diria que fins i tot literari. Sembla que l'únic que compti sigui vendre llibres i roses i sobretot potenciar els autors de l'star system català. Ahir es va enterrar un franquista amb tots els honors i avui ja sembla que no ha passat res. Potser l'Oasi Català és això, somriure i oblidar!
Lluís Bosch ha dit…
Encara penso i no arribo a cap conclusió: perquè aquests homenatges desaforats al vell falangista i el creador de la corrupció al COI? Sort de Vilaweb i d'altres que ens han posat al dia de la "premsa estrangera", perquè aquí estem fent el paperina i el provincià.

I si Samaranch va crear tanta corrupció... què hem de pensar racionalment sobre el seu ajut per a dur els JJ.OO. a Barcelona?
Lluís, em penso que no en podem pensar res de bo, encara que dubto que en tinguem gaires detalls, atès que la premsa catalana està dedicada gairebé en cos i ànima a tapar-ho tot!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia