Jesús Neira i l'efecte bumerang

Neira presideix el Consejo Asesor del Observatorio contra la Violencia de Género

Hi ha nombrosos polítics als quals no he vist mai. En canvi, m'he topat amb Esperanza Aguirre en dues ocasions. A Barcelona, davant del Corte Inglés de Plaça Catalunya, fa una colla d'anys. Més endavant, a Madrid, donant-se un bany de multituds a la Puerta del Sol. Recordo que una persona que m'acompanyava s'hi va acostar i, en comentar-li que era de l'Empordà, doña Espe va exclamar: ¡Qué maravilla, me encanta Pals! ¡Soy una viciosa del golf!

Queda clar, és una política populista. No sóc jo qui ho descobreix, evidentment.

En ocasions, aquesta característica tan habitual dels governants, es pot girar en contra de la manera més impensada, com ha passat darrerament amb el professor Jesús Neira, el superman espanyol de la defensa de la dona -per cert, ¿seria qüestionable la seva elogiada actuació, en la famosa agressió a Violeta Santander?- . Com bé sabeu, la presidenta de la Comunidad de Madrid, el va fitxar ràpidament per a l'observatori contra la violència de gènere, tot aprofitant la tirada mediàtica del cas. Però la jugada li ha sortit al revés. El senyor Neira ha resultat ser un home verbalment hostil, desafiant i amant de les armes. Com acostuma a passar, la crua realitat s'ajusta ben poc als còmics de superherois. És una autèntica llàstima.

El populisme, malgrat que a vegades és altament rentable, també té un efecte bumerang. A veure com l'entoma, aquesta vegada, la presidenta Aguirre.