El vel i la casa per la teulada




En primer lloc:


El vel és un signe d'opressió a la dona o un símbol religiós?


Si escollim la primera opció:


Prohibir-lo és la millor manera de promoure la llibertat?


Si parlem de més autonomia, per què no s'incrementa la inversió en recursos socials, educació o cultura?


Finalment:


Quines conseqüències pot tenir, la prohibició, en la nostra convivència diària? Qui en sortirà beneficiat, exactament?


Estem començant la casa per la teulada?



Comentaris

Núria Talavera ha dit…
és un tema controvertit. Tinc altres preguntes:

- hem de respectar que hi hagi homes que imposin el vel a algunes dones? d'acord que prohibir-lo no és la solució, però quines altres opcions hi ha? Alguna vegada trobem alumnes que realment no el volen portar però les obliguen des de casa... em fa molta ràbia no poder fer-hi res.

- l'augment de l'educació reduiria la imposició del vel?

- Em pregunto què faríem a l'escola on treballo si, en comptes del vel que no tapa la cara i que ara com ara el porten algunes alumnes sense cap problema, vinguessin amb la cara tapada i només els ulls al descobert...
28 d’abril del 2010, a les 17:22
Lluís Bosch ha dit…
També penso que aquest tema s'està tractant amb poca sensibilitat, i poca intel·ligència. Caldria fer una treball més empàtic i més honest, i pensar una mica abans de manifestar determinades idees a broc gros.
28 d’abril del 2010, a les 18:03
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Núria, efectivament, el debat està servit i no és fàcil trobar-hi sortides que complaguin a tothom. Potser la negociació, en segons quins casos, podria ser la via. Si es tracta de temes d'higiene o que vulneren els principis de la dignitat (com el de portar tota la cara coberta) es podrien prendre mesures més taxatives. En el cas de la Najwa, sembla que la noia ha quedat afectada psicològicament pel tractament mediàtic del cas i el rebuig del centre educatiu. Com diu en Lluís, una mica més de sensibilitat no seria sobrera... Quant a l'educació, la cultura i els recursos socials penso que són eines que ajuden les persones a assolir més autonomia intel·lectual i econòmica i permeten a decidir lliurement, en un moment donat, si volen posar-se o treure's el vel...
29 d’abril del 2010, a les 9:31
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació