Estàs entre nosaltres


Algunes persones poc aficionades al futbol no acaben d'entendre la repercussió social que ha tingut la traumàtica mort de Dani Jarque, tal i com va succeir amb la sobtada pèrdua d'Antonio Puerta. Tinc la meva particular visió d'aquesta expressió de tristesa col·lectiva entre els aficionats, per alguns desmesurada i per altres perfectament normal i esperable.
La nostra societat viu d'esquenes a la mort, la qual s'ha convertit en un dels grans tabús de l'època actual. La ritualització del dol -tant important per a superar una pèrdua- s'ha reduït a la mínima expressió. La indumentària de color negre que lluïen els nostres avantpassats, per exemple, es considera una opció majoritàriament mancada de sentit. Així doncs, el fet de portar fotografies, escriure dedicatòries o encendre espelmes ens recorda que necessitem d'un procés, més o menys llarg, per aprendre a conviure amb el sofriment que causa la pèrdua d'un ésser estimat. La funció que abans ocupava enterament la religió ha passat, en part, a mans de la laïcitat, en la qual hi trobem el món del futbol. L'ésser humà té una dimensió espiritual indefugible: estem al món, ens morim i sofrim. Impossible oblidar-ho.
A la imatge, veiem els jugadors de l'Espanyol, en el partit que van disputar el dissabte passat a Girona. L'opció de portar la camiseta amb el número 21 ens diu moltes coses. Per un costat, que estan units en el sofriment, per altra banda, que la vida continua i s'ha de jugar, malgrat tot. Finalment, que Dani Jarque hi va ser i estarà sempre entre nosaltres.

Comentaris

Joan ha dit…
Comparteixo am¡b tu lo que dius però jo amb faig una pregunta.
Perquè força gent no exterioritza aquet sentiment amb les persones que els hi son mes properes i que també han mort o be ho faran aviat (familiars, veïns amics)?; sembla que tot sigui mediatic
Marta ha dit…
Tens molta raó. El dol s'ha de passar, ja que un dol mal tancat, crea un mal estat d'ànim. Tots els rituals són importants. També crec que les commemoracions ens ajuden a tancar les ferides. Gràcies per les teves reflexions.
Joan, Marta, gràcies per les aportacions. Quant a la pregunta d'en Joan, penso (no si l'encerto gaire) que aquesta explosió d'emotivitat quan es mor una figura mediàtica respon precisament al fet que a la nostra vida quotidiana tenim dificultats per mirar a la cara al sofriment i assumir que la mort forma part de la vida.

Traducció del blog