Sigues al màxim allò que siguis


Els adolescents, entre moltes altres qüestions, es pregunten a què volen dedicar la seva vida adulta. Què vols ser quan siguis gran, ja no és un interrogant infantil que dóna peu a les fantasies més inversemblants. És l'hora de prendre decisions importants, de tirar per un costat o per l'altre. Normalment sorgeixen dubtes i angoixes, alguns nois i noies es desorienten quan veuen que hi ha companys que emprenen camins diferents al seu, que suposadament són millors o estan més ben vistos socialment. Aleshores em ve al cap una coneguda poesia de Douglas Malloch:

Si no pots ser un pi al cim de la carena,
sigues un garric a la vall... però sigues
el garric millor vora el torrent;
un arbust, si no pots ser un arbre.
Si no pots ser camí ral, sigues viarany.
Si no pots ser sol, sigues estrella.
No és pel volum que reeixiràs o no;
sigues al màxim allò que siguis.

Comentaris

ivaxavi ha dit…
No coneixia el tal Douglas, sols afegir que amb aquest poema hi ha prou per alçar el cap i tirar endavant.
Hola, Ivaxavi, si vols que et digui la veritat, jo tampoc no el coneixia! Només conec aquest poema, que també em reconforta quan el llegeixo. Fins aviat!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia