Els adolescents, entre moltes altres qüestions, es pregunten a què volen dedicar la seva vida adulta. Què vols ser quan siguis gran, ja no és un interrogant infantil que dóna peu a les fantasies més inversemblants. És l'hora de prendre decisions importants, de tirar per un costat o per l'altre. Normalment sorgeixen dubtes i angoixes, alguns nois i noies es desorienten quan veuen que hi ha companys que emprenen camins diferents al seu, que suposadament són millors o estan més ben vistos socialment. Aleshores em ve al cap una coneguda poesia de Douglas Malloch:
Si no pots ser un pi al cim de la carena,
sigues un garric a la vall... però sigues
el garric millor vora el torrent;
un arbust, si no pots ser un arbre.
Si no pots ser camí ral, sigues viarany.
Si no pots ser sol, sigues estrella.
No és pel volum que reeixiràs o no;
sigues al màxim allò que siguis.
Comentaris