La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha declarat recentment que no té ni idea de com funciona el braçalet per a maltractadors, per la qual cosa se li fa realment difícil explicar a la ciutadania com es tirarà endavant a Catalunya la proposta del Ministerio de Igualdad. Pels que no conegueu el sistema de vigilància, gestionat per Securitas-Direct Telefónica, es tracta d'una polsera amb dispositiu GPS que s’ha de col·locar l'agressor al canell o al turmell i també de dos emissors, mida walkie-talkie, que han de tenir a prop tant la víctima com el maltractador. En cas d'incomplir-se les mesures d'allunyament decretades pel jutge, s’enviaria un senyal al centre de control que informaria els cossos de seguretat del perill (la qual cosa, al meu entendre, no garanteix la rapidesa en l’actuació ni la prevenció d’un eventual atac a la víctima). Actualment, la mesura només cobreix un 10% de les ordres d’allunyament que es van dictar el 2008.Amb anterioritat, s’havien descrit alguns problemes tècnics, sobretot quan el maltractador, voluntària o involuntàriament, s'allunyava de l'emissor, fet que induïa a falses alarmes. Per esmentar d'altres errades importants, cal recordar el dramàtic cas de Maximino Couto, veí de Pontevedra, que portava el detector i va assassinar la seva parella durant un permís penitenciari.
La proposta del braçalet fa certa olor de populisme. La violència contra la dona és una xacra que s'ha de combatre des de molts fronts i quan és l'hora de la veritat, n'hi ha molts (i moltes) que amaguen el cap a sota l'ala. Només cal pensar en la violència que s’emet a la televisió en horari infantil i en la quantitat d’estereotips sexistes que s’hi reprodueixen. ¿Per què no es posa fil a l’agulla per a tenir una programació de continguts més respectuosos cap a la dona?.
En temps de crisi econòmica, en el quals la violència de gènere tendeix a agumentar, hi ha associacions que ja veuen retallades de manera considerable les ajudes per a tirar endavant els seus programes d’intervenció. Fa temps que s’inverteixen quantitats considerables en campanyes que no van a l’arrel de la qüestió i que només són focs artificials. ¿Ens podem permetre invertir recursos en mesures de tan dubtosa eficàcia? Si voleu que us sigui sincera, en el seu moment, el telèfon antiviolència em va fer poca gràcia però això del braçalet, directament, em treu de polleguera.
[Article publicat a El Punt]
Comentaris