Estivill contra Jové


N'estic fins al monyo del doctor Estivill. Primer van ser els seus llibres d'autoajuda, després els contes infantils, tot seguit ens amenaça ballant country i tocant en un grup de folk... Ara resulta que també l'hem d'aguantar a les pauses publicitàries, donant consells sobre el son. Com si no en tinguessim prou que ens presentin la programació laminada fins a l'infinit, que encara ens l'hàgim de trobar a ell. Ja sabem que en aquest país tenim un representant mediàtic per a gairebé tot, però és que el tema Estivill ja passa de mida.
Segur que teniu present el seu arxiconegut mètode per fer dormir els nadons que ploren durant la nit. En primer lloc, cal aclarir que el que ell presenta com a "mètode Estivill" està basat en principis conductistes que són més vells que el jeure. De fet, el seu sistema d'adoctrinament de criatures és una còpia gairebé exacta del "mètode Ferber", basat en pressupostos molt similars. No hi ha evidències científiques que el mètode Estivill no provoqui seqüeles en el desenvolupament de l'infant. La doctora Rosa Jové, una psicòloga especialment crítica amb aquesta mena de tècniques, considera que el fet de deixar plorar els nadons passa factura en el futur. Els nens i nenes necessiten l'afecte dels pares i mares, que se'ls agomboli, acaroni i consoli quan estan plorant. El mètode Estivill fomenta una desvinculació amb als adults que no és gens saludable. Fins i tot hi ha estudis que assenyalen que relacions familiars se'n poden veure ressentides i que si al nadó no se l'ajuda a regular-se pot patir problemes d'hiperactivitat.
Quan vaig començar la meva pràctica professional, en una ocasió, vaig recomanar el mètode Estivill. La mare en qüestió em va dir que "no tenia cor" de deixar plorar el nen. A partir de llavors em vaig plantejar la conveniència d'aquest tipus de tractament. Per altra banda, vaig pensar que quan era petita i plorava el que més m'ajudava era el confort i l'afecte dels altres. Ara també, és clar. Què és, llavors, el que pot voler un nadó quan plora? demana que l'alliçonem? Vol acostumar-se a que quan es queixa no hi vagi ningú? O necessita, per contra, sentir-se segur i dormir relaxat?
P.D.:Si en voleu saber més, us podeu informar sobre temes criança natural:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia