Quan marxen els bons


En l'últim missatge d'aquest bloc us parlava de l'inquietant cas de Gil Lossada, denunciat per uns cooperants de tot tipus d'abusos i negligències al centre d'acollida que dirigia a Adis Abeba. L'advocat dels querellants era l'incombustible Sebastià Salellas, que va morir abans d'ahir a l'Hospital Clínic de Barcelona. Salellas es va començar a trobar malalment, precisament, en un viatge a Etiòpia, on hi va viatjar per aprofundir en les acusacions que pesen sobre el director de Global Infantil. Ja malalt, el passat 7 de maig, encara va interrogar-lo a l'Audiència Nacional.
Amb l'últim episodi de la seva vida n'hi ha prou per adonar-se que no feia falta haver conegut "l'advocat de les causes justes" per trobar-lo a faltar.

A casa, jugàvem a una mena de joc, de tant en tant. Algú llegia el diari i, de sobte, en treia el nas per fer una pregunta: endevineu qui porta el cas del Comando Dixan... i tothom contestava: En Salellas!. No sé quantes vegades hi havíem jugat, van ser tantes que al final ja perdia la gràcia. Parlant de totes les causes perdudes topaves amb ell, per això la seva absència deixa un buit tan sentit i significatiu; no només als que van tenir la sort de tractar-lo sino també a tants ciutadans i ciutadanes anònims que el teníem com un referent en la defensa dels valors humans més fonamentals. Us haig de dir que, últimament, el joc havia canviat una mica: A veure si sabeu qui defensa la Núria Pòrtulas...En Salellas!...El pare o el fill?...El fill, em sembla...

A tot arreu, hi neixen homes i dones que s'obstinen en canviar el món. No hi ha dubte que ho aconsegueixen. Els passa com a Sebastià Salellas que, un cop se'n van, segueixen visquent dins nostre i el seu llegat creix imparable...

Us adjunto alguns dels molts articles i cartes de comiat que s'han escrit en motiu de la seva mort:

Comentaris

Traducció del blog