«Monsieur Spiderman»

Foto: AP.


Una de les nombroses proves del retrocés en matèria de drets humans que es pateix a Europa el trobem en la grollera maniobra de maquillatge que va suposar la concessió de la nacionalitat al jove de Mali Mamoudu Gassama, després que s'hagués fet viral un vídeo on se'l veia escalant àgilment quatre plantes de la façana d'un edifici per a salvar la vida d'un infant que havia quedat penjat a la part de fora del balcó del pis on viu. Si donem una ullada al YouTube veiem més clarament l'espectacle global protagonitzat per qui ha estat batejat com a «home aranya». Mamoudu, rebut pel president Emmanuel Macron al Palau de l'Elisi -a la imatge- i felicitat per estrelles internacionals com Rihanna, ha aconseguit també una feina de bomber com a compensació per la seva heroïcitat -així podrà rescatar molts més francesos en situació de perill. 

A París, on va actuar «monsieur Spiderman», es van desallotjar aquest dimecres mil cinc-cents immigrants d'un campament ubicat al nord-est de la ciutat. Una nova mostra de l'extrema duresa de les polítiques migratòries d'un estat que, no ho oblidem, també defensa militarment els seus interessos econòmics a Mali, antiga colònia francesa i país d'origen del nou heroi nacional. Probablement, bona part dels admiradors de Mamoudou voten partits que promouen el tracte denigrant als seus compatriotes, aixoplugats sota el fals paraigua de la lluita contra el terrorisme. Un còctel d'hipocresia i cinisme difícilment superable. 

La doble cara d'aquest racisme neocolonial em va fer recordar la pel·lícula de Roschdy Zem «Monsieur Chocolat» (2016) basada en la vida de Rafael Padilla, un home esclau que va fugir de la seva Cuba natal a finals del segle XIX i, després d'un agònic periple per Espanya, arribà a la França de la «Belle Époque», on esdevingué una aclamada estrella de circ. De ben segur que els resulten familiars els retrats que en féu Tolouse Lautrec o els cartells publicitaris que empraven la seva imatge per a vendre diferents productes -si cliquen aquí en veuran alguns exemples, que el representen amb fesomia simiesca. 

Segons es mostra en el film, abans de debutar al «Nouveau Cirque» de París, Padilla participava en números en els quals interpretava el paper de caníbal: meitat home, meitat animal. Quan assolí la fama, al costat de l'acròbata britànic George Footit, amb el nom artístic de «Chocolat», ell assumia el rol de pallasso que rebia constantment les bufetades i puntades de peu del company de la cara blanca. Una representació còmica del paper que la moderna societat europea tenia reservat als negres i del qual era impossible escapar, sense pagar-ne unes terribles conseqüències, ben reflectides a la gran pantalla en els llòbrecs suburbis i les sòrdides presons. Tal com succeïa en aquell «fin de siècle» parisenc avui es pretén vendre també el miratge de la llibertat, sota noves disfresses i mitjans per a difondre-les. Si es vol perpetuar la barbàrie darrere del teló, l'espectacle ha de continuar. 





Comentaris

Traducció del blog

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Venim d'on venim