Un món despietat
Gif de la comèdia negra «Monsieur Verdoux» (1947), extret de «Matière et Révolution»
«Aquest és un món despietat i hom ha de ser despietat per enfrontar-s'hi»
Charles Chaplin, com a Monsieur Verdoux.
L'alegria dura poc, a la casa del pobre. El teatral i efímer entusiasme expressat per la proposta del flamant govern «socialista» d'acollir el vaixell «Aquarius» a la costa valenciana, ha topat amb la terrible realitat dels internaments als CIEs i altres intervencions inhumanes que probablement patiran centenars de persones indefenses i afectades greument per una perillosa travessia marítima. Un tracte de crueltat similar al que reben les dones explotades laboralment i abusades sexualment en els camps de maduixes de Huelva, que es mira de combatre amb uns mitjans clarament insuficients.
De la mateixa manera, podem referir-nos a les múltiples vexacions patides per infants i adolescents en els centres d'acollida, prou conegudes pels professionals del ram i publicades en diferents diaris, que han estat recentment denunciades en el magnífic programa «Sense Ficció» de TV3, com si de cop i volta s'hagués descobert el Mediterrani. També podem parlar del veí de Cornellà -un altre més- que es va llançar per la finestra quan una comitiva judicial es va presentar a casa seva per desnonar-lo perquè no podia pagar un miserable lloguer. Si desgranéssim, fil per randa, els abusos patits pels més pobres, això seria un mai parar.
En aquestes notícies tràgiques, hi estan involucrats tants actors del camp empresarial, polític, mediàtic, judicial, bancari, etcètera, que hom no pot fer altra cosa que entendre-les en clau sistèmica. Centenars de persones, amb cara i ulls, fomenten i/o es lucren de la vulnerabilitat extrema. Una de les nombroses facetes que presenta la barbàrie capitalista del segle XXI és la indiferència o fins i tot el plaer que desperta en alguns conciutadans, dels quals val a dir que poden exhibir comportaments perfectament exemplars en altres àmbits de la seva vida. Com ja he anat explicant en diferents articles, penso que paga la pena de reflexionar sobre quin tipus d'ésser humà s'està moldejant en la nostra societat, tan sovint represaliat en denunciar la injustícia, com premiat quan participa en el festí de les hienes.
Després de la Segona Guerra Mundial, davant de la devastació provocada per la rapacitat capitalista i pel nazisme, Charles Chaplin va tenir l'immens coratge de posar-se a la pell d'un individu immoral, nascut de les entranyes d'un món despietat. Monsieur Verdoux és un empleat de banca acomiadat després de trenta anys de feina, que opta per «reinventar-se» i esdevenir un seductor assassí en sèrie de dones vídues, amb la finalitat d'apoderar-se de la seva fortuna. No vull revelar cap més detall d'aquesta joia del cinema, per si algú encara no ha tingut l'ocasió de veure-la. M'agradaria finalitzar el post d'avui tot afirmant que no seria pertinent de filmar-la en l'actualitat però em temo que el personatge cruel que retratà magistralment Chaplin està ben viu. I cap psiquiatre no podrà curar-li la psicopatia.
De la mateixa manera, podem referir-nos a les múltiples vexacions patides per infants i adolescents en els centres d'acollida, prou conegudes pels professionals del ram i publicades en diferents diaris, que han estat recentment denunciades en el magnífic programa «Sense Ficció» de TV3, com si de cop i volta s'hagués descobert el Mediterrani. També podem parlar del veí de Cornellà -un altre més- que es va llançar per la finestra quan una comitiva judicial es va presentar a casa seva per desnonar-lo perquè no podia pagar un miserable lloguer. Si desgranéssim, fil per randa, els abusos patits pels més pobres, això seria un mai parar.
En aquestes notícies tràgiques, hi estan involucrats tants actors del camp empresarial, polític, mediàtic, judicial, bancari, etcètera, que hom no pot fer altra cosa que entendre-les en clau sistèmica. Centenars de persones, amb cara i ulls, fomenten i/o es lucren de la vulnerabilitat extrema. Una de les nombroses facetes que presenta la barbàrie capitalista del segle XXI és la indiferència o fins i tot el plaer que desperta en alguns conciutadans, dels quals val a dir que poden exhibir comportaments perfectament exemplars en altres àmbits de la seva vida. Com ja he anat explicant en diferents articles, penso que paga la pena de reflexionar sobre quin tipus d'ésser humà s'està moldejant en la nostra societat, tan sovint represaliat en denunciar la injustícia, com premiat quan participa en el festí de les hienes.
Després de la Segona Guerra Mundial, davant de la devastació provocada per la rapacitat capitalista i pel nazisme, Charles Chaplin va tenir l'immens coratge de posar-se a la pell d'un individu immoral, nascut de les entranyes d'un món despietat. Monsieur Verdoux és un empleat de banca acomiadat després de trenta anys de feina, que opta per «reinventar-se» i esdevenir un seductor assassí en sèrie de dones vídues, amb la finalitat d'apoderar-se de la seva fortuna. No vull revelar cap més detall d'aquesta joia del cinema, per si algú encara no ha tingut l'ocasió de veure-la. M'agradaria finalitzar el post d'avui tot afirmant que no seria pertinent de filmar-la en l'actualitat però em temo que el personatge cruel que retratà magistralment Chaplin està ben viu. I cap psiquiatre no podrà curar-li la psicopatia.
Comentaris