Passa al contingut principal

Estafades per l'home ideal



Determinats desenganys es narren de forma reiterada, en els consultoris dels psicòlegs, en boca de clientes heterosexuals que no tenen lligams entre si, malgrat que una de sola també pot sofrir-los repetidament en el decurs de la vida. Allò que se’n diu col·loquialment ensopegar dos cops -o més- amb la mateixa pedra. El drama amorós d’avui l’he sentit en tantes ocasions que no les sabria comptar. Per exposar-ho gràficament i perquè ens entenguem, el desencís que porta les dones a cercar teràpia es podria resumir en el moment en el qual, en fer-li un petó, contràriament a allò que succeeix en els contes de fades moderns, el príncep seductor es converteix en un gripau llefiscós. I resulta que l’animaló ni tan sols és carismàtic ni aventurer, com aquell que acompanya la Tiana. Tampoc ajuda l’heroïna a superar els obstacles que troba pel camí. Més aviat és una mala bèstia que escup verí per la boca i sempre està preparada per ferir-la. Un cop desfet l’encanteri, res de bo no se’n pot esperar.

Val a dir que en les versions més antigues del conte, com ara la que recullen els germans Grimm, el malefici no desapareix quan la princesa besa la granota sinó que la noia, presa per la ràbia provocada per les seves demandes insistents -entre les quals s’inclou la de dormir al mateix llit-, primer l’engrapa i després l’estampa contra la paret de la cambra. És llavors, a causa d’aquesta commoció, que apareix el famós príncep. Encara hi ha més variants, que inclouen tallar-li el cap a l’animal o bé cremar-li la pell. De fet, és un misteri saber quina va ser la primera vegada que va sortir en el guió la romàntica escena del petó, que ha esdevingut, això és innegable, tota una icona de la cultura popular.

En línies generals, per a les dones reals desencantades, l’argument és sempre el mateix però també presenta variants. Existeixen tantes versions com persones desencisades. Segons com es miri, aquestes trames resulten igualment inversemblants perquè la realitat pot arribar a ser ben enrevessada. Ja coneixem la dita. Com és sabut, hi ha víctimes que són hàbilment enganyades per l’amant desaprensiu de torn, sense que ho hagin pogut pressentir ni en el pitjor dels malsons mentre que n’hi ha d’altres que s’embosquen en tenebrosos laberints emocionals, quan ja tenien prou pistes per intuir-ne les perverses intencions. La garrotada pot agafar-les desprevingudes o potser l’han anada a buscar, de forma més o menys voluntària. Penso que en la teràpia s’ha de posar molt d’èmfasi en el fet de parar atenció a aquells gestos o comentaris que deixen entreveure el monstre ocult darrere de la disfressa del noble perquè poden passar mesos però també anys, molts anys, abans la bena no caigui dels ulls.

Ella arriba afligida al consultori però també pot presentar-se d’allò més animada, un bon dia, perquè ha conegut un altre home extraordinari de qui, li sembla, es podria enamorar. Aquí és quan jo començo a tremolar perquè els relats que eleven als altars els comuns mortals sempre m’han fet una mica de basarda. Avui en dia la coneixença sol fer-se a través del gran aparador d’Internet, tot i que no necessàriament ha de ser aquest el cas. Els homes es presenten allí com a prínceps contemporanis: tenen un elevat estatus social, una carrera prometedora, un físic envejable, un cotxe d’alta gamma, un currículum acadèmic espectacular, un coneixement exhaustiu de les arts amatòries i/o una llista inacabable de virtuts humanitàries. Potser caldria parlar de fascinació o d’enlluernament, més que no pas d’enamorament, per un candidat que posseeix l’habilitat de saber-se vendre, la qual cosa inclou una dedicació considerable -si més no, al principi- a l’adulació de la presa.

Els antics contes populars de princeses i gripaus han estat interpretats de nombroses maneres, les quals es podrien discutir a bastament, però és segur que, amb menor o major èmfasi, aquelles narracions exposaven algunes de les problemàtiques presents en el camí de l’aparellament. En l’actualitat, al meu entendre, en l'esmentat procés s’han perdut bona part de la paciència i la saviesa necessàries -o potser caldria parlar senzillament de sentit comú- per a saber identificar allò esencial en un vincle durador, basat en la lleieltat, el suport mutu i el respecte, més necessaris que mai per afrontar temps difícils. Penso que una part d’aquest conflicte està lligat a un narcisisme generalitzat que ens encega. Es perd una quantitat incommensurable d’energia per entrar i sortir de les espirals destructives, que de vegades s’encadenen una darrere de l’altra. Mentre les dones estem ocupades en donar voltes als autèntics sentiments del príncep, no ens dediquem a d’altres esferes importants, com la que ocupen els amics i familiars que ens estimen de debò o bé les nostres inquietuds creatives. Atrapades en aquest perillós parany, qui ho sap, potser també perdem l’oportunitat de conèixer una persona sincera que ens podria fer costat, amorosament, en el complicat camí de la vida.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…