Passa al contingut principal

Què cal fer davant de la censura?



Quico Pi de la Serra en una imatge del documental La cançó censurada 


En èpoques d’involució democràtica, les persones que hem estat educades en la pueril creença que vivim en un país que ha superat de forma modèlica el franquisme i hem gaudit d’una certa llibertat d’expressió, ens sorprenem com infants davant de la censura, malgrat que n’hàgim estat víctimes en repetides ocasions. La prohibició ens cau al damunt com un gerro d’aigua freda, com si no creguéssim que és realment possible emmordassar impunement algú a plena llum del dia.

Determinades forces vives gaudeixen encara d’un poder extraordinari i són capaces de pressionar fins on calgui per “esborrar-te del mapa”, si els has tocat el voraviu amb alguna de les teves observacions. Més que parlar, embesteixen. I generalment se surten amb la seva. Cal tenir-ho present. Has d’estar preparada per entomar la garrotada, vingui d’on vingui i quan menys te l’esperis. Això és avui més clar que ahir i possiblement menys que demà.

Les aturades parcials convocades pels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio per Sant Jordi serveixen d’exemple per a il·lustrar aquesta realitat al·lucinant. La vaga es va tirar endavant amb la finalitat d'aconseguir que la CCMA retiri la demanda contra un treballador, acusat de filtració de dades i pel qual es demanen set anys de presó. Arran del dur periple policial pel qual va haver de travessar, el company va patir un fort xoc traumàtic i la seva família també n’està sofrint les dramàtiques conseqüències.  La perspectiva que acabi entre reixes no la volen ni contemplar. Aquest confús episodi de filtració –l’acusat assegura que ni tan sols n’existeixen proves- va succeir en un context de brutals reformes laborals però la Corpo, amb Brauli Duart al capdavant, ha ignorat les peticions de “clemència”.  

El fet és que, en un d’aquests canvis de programació, a TV3 van emetre diferents documentals, entre els quals un que parlava de la censura de la Nova Cançó durant el franquisme. Els testimonis que s’hi van explicar –tant intèrprets com censors- van aportar un relat sens dubte interessant sobre la persecució de les lletres subversives  i fins i tot hi va haver espai per comprendre les contradiccions que experimentaven alguns funcionaris entre el fet de desitjar la llibertat i, al mateix temps, haver-la de coartar.

No obstant això, com a cloenda, es donava a entendre que aquesta tenebrosa etapa havia quedat definitivament enrere i ara els cantautors ja es podien expressar obertament als recitals sense temor a les represàlies. Com si es tractés d’un capítol de Barri Sèsam,  se’ns mostrava clarament la diferència entre abans  -règim autoritari- i ara -època democràtica-. S’obviava alegrement que en l’actualitat existeixen mil i una maneres renovades de tapar la boca als artistes. L’ofec econòmic és una de les més evidents però no pas l’única. Un cop més, el relat de la idíl·lica Transició entrava al menjador de casa. No deixa de ser irònic, si tenim en compte la causa de la vaga que havia motivat la reemissió del documental.

Si se segueix apostant per aquest tipus de lectures sobre la nostra Història mai no estarem preparats per afrontar les incomptables restriccions a la llibertat d'expressió que afloren avui, amb una força  insòlita. Aquestes marquen l’agenda política, artística, docent o mediàtica i si no les identifiquem difícilment hi podrem reaccionar amb dignitat. Cal introduir de forma visible la narrativa de la repressió del segle XXI, en un país que no ha fet net amb el feixisme, perquè la llarga nit d'en Raimon quedi definitivament enrere i la  fera ferotge de l'Ovidi Montllor no ens torni a mossegar, una vegada i una altra.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…