Apps de salut: el negoci de la hipocondria?



        Imatge: Antena3noticias.com   

  El món de les aplicacions al mòbil és inabastable. Quan et penses que estàs mínimament al dia, en surten centenars de noves, que fan que t’adonis que sempre viuràs endarrerida. Llegia en un suplement dominical que aquelles vinculades a la bellesa i la salut són les que tenen més èxit entre les dones. L’anomenat “mHealth” és un negoci en plena puixança. Hi ha una aplicació, per exemple, a través de la qual et pots fer fotografies a la pell; aquestes et permetran saber, suposadament, si et convé una consulta dermatològica. En el camp de la psicologia, en vaig descobrir una altra que, també pretesament, “ajuda” les persones diagnosticades de trastorn bipolar –a aquestes alçades del partit, la meitat de la humanitat- a controlar constantment els alts i baixos del seu estat d’ànim.
Es calcula que al mercat hi ha unes 97.000 apps de salut i que, a Espanya, generaran 4.000 milions d’euros de benefici durant l’any 2015. Es diu aviat. La immensa majoria estan pensades pel públic en general, malgrat que també n’hi ha destinades a professionals i pacients. A través del Smartphone es recullen dades clíniques; s’ofereix informació sanitària; es monitoritzen les constants vitals o bé es donen consells terapèutics. Un dels grans debats que s’ha generat al respecte és el de com es pot garantir la privacitat de les dades recollides, el qual, no cal dir-ho, encara està pendent de resoldre’s. Però a banda de la confidencialitat i del possible ús comercial que es pugui fer de la informació, cal preguntar-se si aquestes aplicacions realment són un autèntic suport per a la nostra vida o bé representen una baula més en la cadena de mercantilisme en el camp la salut i la deshumanització de la medicina.
Alguns models teòrics de psicologia cognitiva han posat en relleu que tant la hipervigilància corporal com la focalització de l’atenció en les sensacions físiques són mecanismes implicats en el desenvolupament de la hipocondria. A través d’una aplicació que et permet mesurar la temperatura corporal, el pols, la respiració o la pressió arterial, ¿no es podria prefigurar aquest problema psicològic entre els usuaris? Les persones que pateixen ansietat per la salut tendeixen a dirigir els cinc sentits cap a la informació vinculada al tema que més els preocupa: les malalties. És per això que intenten calmar el malestar a través de la cerca compulsiva a la xarxa, la qual cosa creuen que els confereix més seguretat però, en realitat, perpetua el cercle viciós i és una de les primeres conductes que cal evitar si es vol superar el problema. Tot sembla indicar que les noves tecnologies s’aniran implantant cada cop més massivament en les nostres vides, ¿és d’esperar que ens tornem tots plegats encara més obsessius, en relació a l’estat del nostre organisme? Malgrat que els grans empresaris i els mitjans ens vulguin convèncer del contrari,¿no anem camí d’un major refredament en el tracte assistencial?
Determinades aplicacions s’han presentat en públic a bombo i plateret, com ara una que té per objectiu controlar els factors de risc cardiovascular, a la seu del CNIC, que ha comptat amb el suport de l’eminent Valentí Fuster. El fet que ens insisteixin tothora en la necessitat de practicar excercici físic; prevenir la diabetis; abandonar el tabac; mantenir a ratlla el colesterol i l’obesitat… afavoreix que els ciutadans considerem els “factors de risc” pròpiament com una condició mòrbida i ens passem el dia pendents de tot allò que podem i no podem permetre’ns, sense ser prou conscients que la ciència mai no podrà evitar que emmalaltim i morim. La tutoria dels metges en totes i cadascuna de les etapes del cicle vital –d’ençà que ens aboquen al món fins que en marxem- assoleix en l’univers online un nou terreny conquerit. Malgrat els indiscutibles avantatges atribuïbles a les noves tecnologies, cal tenir en compte que potser aquestes ens allunyen un mica més de la imprescindible tolerància al sofriment. El nostre dolor encara necessita que li oferim un context, més enllà del dualisme cos-ment i li atorguem un sentit, en un món salvatgement individualista, mancat de referències espirituals i tanscendents. De moment, cap giny informàtic ho ha aconseguit, oi que no?

Comentaris

Traducció del blog