Imatge: Antena3noticias.com
El
món de les aplicacions al mòbil és inabastable. Quan et penses que
estàs mínimament al dia, en surten centenars de noves, que fan que
t’adonis que sempre viuràs endarrerida. Llegia en un suplement
dominical que aquelles vinculades a la bellesa i la salut són les
que tenen més èxit entre les dones. L’anomenat “mHealth” és
un negoci en plena puixança. Hi ha una aplicació, per exemple, a
través de la qual et pots fer fotografies a la pell; aquestes et
permetran saber, suposadament, si et convé una consulta
dermatològica. En el camp de la psicologia, en vaig descobrir una
altra que, també pretesament, “ajuda” les persones diagnosticades de trastorn bipolar –a aquestes alçades del partit, la meitat de la
humanitat- a controlar constantment els alts i baixos del seu estat
d’ànim.
Es
calcula que al mercat hi ha unes 97.000 apps de salut i que, a Espanya,
generaran 4.000 milions d’euros de benefici durant l’any 2015. Es
diu aviat. La immensa majoria estan pensades pel públic en general,
malgrat que també n’hi ha destinades a professionals i pacients. A
través del Smartphone es recullen dades clíniques; s’ofereix
informació sanitària; es monitoritzen les constants vitals o bé es
donen consells terapèutics. Un dels grans debats que s’ha generat
al respecte és el de com es pot garantir la privacitat de les dades
recollides, el qual, no cal dir-ho, encara està pendent de
resoldre’s. Però a banda de la confidencialitat i del possible ús
comercial que es pugui fer de la informació, cal preguntar-se si
aquestes aplicacions realment són un autèntic suport per a la
nostra vida o bé representen una baula més en la cadena de mercantilisme en el camp la salut i la deshumanització de la medicina.
Alguns
models teòrics de psicologia cognitiva han posat en relleu que tant
la hipervigilància corporal com la focalització de l’atenció en
les sensacions físiques són mecanismes implicats en el
desenvolupament de la hipocondria. A través d’una aplicació que
et permet mesurar la temperatura corporal, el pols, la respiració
o la pressió arterial, ¿no es podria prefigurar aquest problema
psicològic entre els usuaris? Les persones que pateixen ansietat per
la salut tendeixen a dirigir els cinc sentits cap a la informació
vinculada al tema que més els preocupa: les malalties. És per això
que intenten calmar el malestar a través de la cerca compulsiva a la
xarxa, la qual cosa creuen que els confereix més seguretat però, en
realitat, perpetua el cercle viciós i és una de les primeres
conductes que cal evitar si es vol superar el problema. Tot sembla indicar que les noves tecnologies s’aniran implantant cada
cop més massivament en les nostres vides, ¿és d’esperar que ens
tornem tots plegats encara més obsessius, en relació a l’estat
del nostre organisme? Malgrat que els grans empresaris i els mitjans ens
vulguin convèncer del contrari,¿no anem camí d’un major
refredament en el tracte assistencial?
Determinades
aplicacions s’han presentat en públic a bombo i plateret, com ara
una que té per objectiu controlar els factors de risc cardiovascular, a la seu del CNIC, que ha comptat amb el suport de
l’eminent Valentí Fuster. El fet que ens insisteixin tothora en
la necessitat de practicar excercici físic; prevenir la diabetis; abandonar el tabac; mantenir a ratlla el colesterol i l’obesitat… afavoreix que els
ciutadans considerem els “factors de risc” pròpiament com una
condició mòrbida i ens passem el dia pendents de tot allò que
podem i no podem permetre’ns, sense ser prou conscients que la
ciència mai no podrà evitar que emmalaltim i morim. La tutoria
dels metges en totes i cadascuna de les etapes del cicle vital
–d’ençà que ens aboquen al món fins que en marxem- assoleix en
l’univers online
un nou terreny conquerit. Malgrat els indiscutibles avantatges
atribuïbles a les noves tecnologies, cal tenir en compte que potser
aquestes ens allunyen un mica més de la imprescindible tolerància
al sofriment. El nostre dolor encara necessita que li oferim un
context, més enllà del dualisme cos-ment i li atorguem un sentit,
en un món salvatgement individualista, mancat de referències
espirituals i tanscendents. De moment, cap giny informàtic ho ha
aconseguit, oi que no?
Comentaris