Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

El bosc ombrívol de la fibromiàlgia

Imatge
L’ampli ventall de models explicatius de l’anomenada fibromiàlgia (FM) configura un espès bosc conceptual a dins del qual és ben fàcil perdre-s’hi. Foto: Joan Castro.

El passat divendres 24 d’octubre El Periódico de Catalunyava publicar una notícia que em cridà especialment l’atenció: segons els resultats preliminars d’un assaig clínic realitzat a la Garrotxa, les passejades per boscos madurs –aquells que tenen més de cent anys i no han patit modificacions recents per l’acció humana- podrien tenir la facultat de disminuir els principals símptomes de la FM. Concretament, les participants que van caminar pel bosc de Can Serra (a la imatge), a diferència de les que ho van fer per les arbredes “noves”, van notar una disminució del dolor i de les nits d’insomni, alhora que van informar d’un major nombre de dies de benestar. Segons els responsables de la investigació, els esmentats efectes terapèutics són atribuïbles a la inhalació de les substàncies aromàtiques que desprenen els fongs, el…

La presència de Pablo Echenique

Imatge
Imatge: lasexta.com.

Us proposo un petit exercici de memòria “a pèl”, sense consultar cap hemeroteca. Proveu de recordar el nom d’un líder polític històric de primera línia, que convisqués amb alguna discapacitat física. Potser sóc una completa ignorant o pateixo un declivi de les funcions cognitives però, per part meva, només seria capaç d’esmentar casos com el del president nord-americà Dwight Eisenhower (1953-1961), que va reaparèixer en cadira de rodes, després d'haver patit un atac de cor. És a dir, em vénen al cap exemples de persones que, arrel d’alguna circumstància concreta, han hagut de caminar gràcies a l’ajuda d’unes crosses o bé han utilitzat un altre tipus de suport per adaptar-se als canvis esdevinguts en llur rutina diària. A la meva manera de veure, aquesta clamorosa discriminació demostra com en el món de la política encara s’aposta per líders amb una aparença de “fortalesa”, la qual cosa no deixa de ser un mirall dels prejudicis existents a la societat. Sense a…

El català (doblement) emprenyat

Imatge
Una imatge de la manifestació del 2012: "Catalunya, nou estat d'Europa", a Via Laietana. Foto extreta de Wikipedia.

Gràcies a la inestimable ajuda de la Viquipèdia, he sabut que l’oblidat terme “català emprenyat”, que tant s’usava uns anys enrere a la nostra premsa, fou encunyat per l’il·lustre periodista de La Vanguardia Enric Juliana (noteu el puntet d’ironia), per a descriure l’estat de malestar experimentat, a aquesta banda de l’Ebre, pel constant menyspreu sofert a mans de les institucions espanyoles. A cavall de la il·lusió desfermada en les successives manifestacions independentistes de l’Onze de Setembre, semblava que aquest enuig, en certa manera, s’havia canalitzat. Finalment, es besllumava una opció alternativa a les escopinades del Tribunal Constitucional, el neocolonialisme lingüístic del Ministre Wert o la bromera rància de tota la patuleia cavernària: fer rumb cap a Ítaca. Una Catalunya independent s’albirava en l’horitzó i alguns ciutadans conservàvem la i…

La cara fosca del "running"

Imatge
Imatge: Acefitness.org

Aquest diumenge, el programa 30 minuts de TV3 -una cadena de televisió que, de tant en tant, deixa de parlar de la consulta per ocupar-se d'altres qüestions-, va emetre el documental Bojos per córrer -dedicat a la febre del running. S'hi van fer reflexions realment interessants sobre l'extraordinari boom de les curses populars, les maratons i els triatlons. El nombre d'adeptes a aquests esdeveniments esportius s'ha multiplicat exponencialment en el decurs dels darrers anys i, en conseqüència, els ingressos de les empreses que venen equipament especialitzat també s'han enfilat pels núvols. Business i vida saludable: un còctel infal·lible. Ara bé, més enllà de les xifres, convé preguntar-se si estem davant d'una moda inofensiva o tal vegada som víctimes d'una dèria autodestructiva. De ben segur que coneixeu algú que hi està "enganxat". No és pas fàcil discernir fins a quin punt persegueix un legítim benestar personal o bé s…

Xerrada a Vallcarca

Imatge
"Més Plató i menys Prozac: el poder terapèutic de la paraula"

Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M.Antonieta Cot

Pg. Vall d'Hebron, 65-69 Tel. 93 211 23 51  Metro: Penitents (L3) Bus: 17, 19, 60, 73, 119, 123, 124, 129 i B19 Aparcament reservat: Pg. de la Vall d'Hebron, 65
Dimarts 7 d'octubre, a les 19 h. Sala d'actes.
A càrrec de Clara Esquena i Freixas, psicòloga.
Entrada lliure.


Resum: En les darreres dècades, ha augmentat el nombre de diagnòstics dels trastorns mentals, així com els tractaments farmacològics que proven de posar-hi remei. Algunes veus crítiques adverteixen dels perills d’una patologització i medicalització excessiva del sofriment quotidià. Cal qüestionar-se si és prou rigorós considerar els esmentats trastorns com a malalties del cervell i en quina mesura l'interès en el seu diganòstic està vinculat als objectius comercials de les grans empreses farmacèutiques. La passivitat que implica el consum de psicofàrmacs dificulta la participació activ…

Traducció del blog