En
una entrevista al programa La Sexta Noche,
el “mític” jutge granadí Emilio Calatayud (a la imatge) va
oferir la seva particular visió de la Justícia espanyola, en el
marc de la dramàtica situació per la qual travessa aquest país. Entre
altres qüestions, el magistrat va explicar que en els darres anys
s'ha observat una disminució de la delinqüència de menors. A
primer cop d'ull, aquesta dada podria resultar soprenent
–quanta
més urgència
econòmica,
més robatoris-, però té una explicació ben
raonable.
Durant el període més dur de la bombolla immobiliària, molts
adolescents anaven a treballar a l'obra sense haver finalitzat els
estudis bàsics i el fet de tenir un sou a la butxaca, en absència d'una mínima formació,
els convertia en “bombes
de rellotgeria”.
En l'actualitat, ateses
les noves circumstàncies, els adolescents han tornat a l'institut. La
presència educativa a la llar és més estable i els adults mantenen un major control sobre els nois i noies. Segons el seu criteri, per altra
banda, estem aprenent a cultivar, altra vegada, valors perduts com
l'esforç i la generositat. Però no tot són flors i violes perquè
els delictes que sí que han augmentat són les agressions dels fills
cap als pares i l'assetjament a l'escola, a través de les noves
tecnologies -conegut amb el nom de “ciberbullying”-. Val a dir que, darrerament,
proliferen tota mena de guies per a frenar aquest inquietant increment
de la violència associada a les pantalles, que penetra en la
intimitat dels estudiants d'una manera fins ara desconeguda. Als mitjans n'hem
conegut casos esfereïdors -recordem l'agressió a la nena de Sabadell, penjada al Youtube, per exemple- però en el nostre entorn més immediat també
és fàcil observar-los amb tota la seva cruesa.
És ben cert que no es
pot generalitzar però de vegades hom desitjaria més implicació
per part de tota la comunitat educativa, a l'hora d'afrontar aquesta
xacra. En un estudi realitzat amb 7.000 adolescents espanyols i italians, es va observar que el 55% defensava l'ús de la violència
verbal a les xarxes socials. El 27% reconeixia que havia insultat en
aquest mitjà i el 19% que hi havia proferit amenaces. El 8%
considerava que la violència era “necessària útil i agradable”;
el 17% consumia material pornogràfic i el 22% admetia haver
mantingut contactes virtuals amb estranys. Potser una de les dades
més sorprenents va ser constatar que el 60'4% no dialogava amb els
pares sobre aquests temes i que el 48% no havia rebut cap informació
sobre els perills vinculats a la navegació. Les conductes violentes
“online”, segons els investigadors, estaven directament
relacionades amb el nivell d'autoestima del menor, els valors que
havia rebut, els vincles socials consolidats que manetenia, la
cohesió familiar de la qual gaudia i el temps que dedicava a
l'estudi.
També és necessari recordar que l'ús de les noves tecnologies es dóna en un cotext
social en el qual l'individualisme i la precarietat extremes condueixen a
què la xarxa pugui considerar-se un indret on cultivar un narcisisme
despietat, a través del qual s'assoleix una mena d'“existència
vàlida” . Sense Whatsapp o un perfil a Facebook, es fa
difícil que els nois i noies cultivin la socialització i corren el perill de ser
invisibilitzats, una amenaça difícil de suportar, en aquesta etapa evolutiva. L'esmentat fenomen també és vàlid per als adults: La por cerval a la solitud i a l'abandó és una de les característiques de la modernitat "líquda", definida per Zygmunt Bauman.
En aquest sentit, la pel·lícula Cobardes (2008) -amb tots els
defectes que se li volguessin trobar-, va tenir la virtut de mostrar l'assetjament escolar a través de les noves
tecnologies amb una mirada àmplia, tot mostrant l'hostilitat entre
els estudiants com un reflex de les mateixes por i “omertà”
que imperen en les relacions adultes. ¿O potser no és cert que, en
aquest país, hi mana la llei del més fort? ¿Quin missatge transmet
als infants, el fet que els corruptes més infames visquin a cos de
rei, mentre que els treballadors honrats i els activistes compromesos
s'emporten la majoria de pals? Val la pena reflexionar-hi profundament perquè
aquesta injustícia estructural, malauradament, no se soluciona ni amb el millor manual del món. Faríem bé de recordar-ho, sense anar sempre a cop de titular.
Comentaris