Cauen tres obusos sobre Hollywood


Darrere del glamur de Hollywood s'hi amaguen terribles realitats. Imatge: EFE.

 
La pel·lícula arrancava magistralment i es configurava en la memòria de l’espectador com el record d’una veritat ineludible. Una filera de cotxes, carregats de periodistes i policies, circulava a tota velocitat pels carrers de l'oest de Los Angeles. Esperitats, cercaven l’escenari d’un crim. Es dirigien a la mansió decadent d’una oblidada dama del cinema mut, interpretada per la genial Gloria Swanson. En arribar, descobrien que a la piscina hi surava el cadàver d’un guionista fracassat, l’atractiu William Holden. Una càmera oportunament ubicada a l’interior de l’aigua permetia que en contempléssim el cos inert, amb els ulls esbatanats. A l’exterior, es percebien els frenètics llums dels flaixos, disparats pels paparazzi que no es volien perdre cap detall de la macabra història. Era l’inici de Sunset Boulevard (1950), l’obra mestra de Billy Wilder; una crítica àcida al pervers món de Hollywood, que, fidel a la seva naturalesa de clàssic, mai no perdrà la vigència.

La setmana passada van caure tres obusos sobre la més gran fàbrica de somnis del món i van deixar-hi tres cadàvers, reals o simbòlics. Podem començar per Dylan Farrow, els silencis i les ombres sinistres dels genis del cel·luloide. Com bé sabeu, la jove de vint-i-vuit anys va acusar Woody Allen d’haver abusat d’ella quan només en tenia set. L’assetjament li hauria provocat greus seqüeles psicològiques, com l’automutilació i la bulímia, a banda d’un profund sentiment de culpa pel fet que el seu pare adoptiu tingués l’oportunitat de terroritzar més nenes en el futur. En una estremidora missiva, publicada al The New York Times, Dylan no tan sols acusa el director novaiorquès sinó que també critica les nombroses complicitats de l’entorn, indispensables perquè es bloquegés el procés judicial contra ell. Segons la versió de la noia, existien nombroses proves que l’inculpaven però prestigiosos experts, contractats per Allen, estaven disposats a tot per destruir-la.

La filla de Mia Farrow també assenyala l’adulació acrítica del món de l’espectacle i la connivència de les seves muses, Cate Blanchett, Scarlett Johansson o Diane Keaton, que la va conèixer quan era menor. Es pregunta per quin motiu tothom mirava cap a una altra banda. L’actriu de Vicky Cristina Barcelona ha estat, justament, la protagonista de la segona “bomba informativa” de la setmana. El lucratiu contracte que ha signat amb SodaStream -una empresa que opera a la Cisjordània palestina ocupada-, ha motivat que abandonés la seva tasca d'ambaixadora global d’Oxfam. Les declaracions de Johansson al respecte es podrien incloure en l’òrbita de l'anomenat “capitalisme filantròpic”, del qual són adeptes nombroses celebritats de la catifa vermella. Segons la voluptuosa estrella, la companyia no contribueix pas a l’empobriment de la població sinó que “construeix ponts per la pau entre Israel i Palestina, en contractar veïns que treballen junts, reben els mateixos salaris, els mateixos beneficis i els mateixos drets”.

El discurs pseudohumanitari i la temible personalitat de genis com Hitchcock, Welles o Polanski són velles xacres que s’han actualitzat aquests dies en les notícies més recents. Però faltava encara una darrera pinzellada de crònica negra. La informació arribava ahir i causava un profund xoc en la comunitat artística. Un amic del talentós Philip Seymour Hoffman va trobar-lo mort al lavabo del seu domicili, amb una xeringa clavada al braç. Les seves addiccions deixen poc marge pel dubte. Tampoc seria la primera vegada que la droga sega la vida d’un intèrpret brillant, en el cim de la seva carrera. Si retornem al film de Wilder, no puc evitar pensar que la mercantilització que fa Hollywood dels seus mites hi té alguna cosa a veure. Quan reporten bons ingressos, reben premis i reconeixements pel seu talent. Però quan la vida els posa a prova, la fragilitat on s’han vist abocats no els permet remuntar les inevitables frustracions de l’existència. Després passen els anys, els focus els ignoren i esdevenen personatges grotescos. Són com carn llançada als voltors, afamats davant les despulles.




Comentaris

Traducció del blog